diumenge, 25 de novembre de 2012

Colors de la tardor

Poesia d'en Jaume Castañé seguint el fil de l'altre article i els comentaris consegüents
Immaculada

5 de novembre



Gràcies Joan per aquesta reflexió profunda, que traspua bellesa, veritat, amor per la natura i per tant sabiduria. Això és veritablement poesia.
Amb tot, considero que totes les estacions de l'any, igual que totes les èpoques per les que hem passat els que ja comencem a tenir una certa edat, tenen el seu encant.
M'ha fet recordar quelcom que jo, amb paraules  maldestres, havia escrit fa temps, quan encara gosava posar pensaments negre sobre blanc. 

Jaume Castañé


 Espais en el temps

Candidesa


En els racons més humits de la boscúria
per entre l'entapissat de fulles seques
alcen el cap, florint, les violetes
per dir-nos que ja és aquí la primavera



Exultació

Com pots saber quants anys tardarà un boix
nascut en el recer més obagós del bosc,
fins que el seu tronc arribi a assolir el gruix
que tenia la cama de la ben plantada?



Serenor
Hi ha quelcom més bonic que una fageda
amb el sòl recobert de fullaraca
i els arbres mig nus, deixant transparentar,
melangiosa, la llum tardoral entre ses branques?



Coratge


Un bedoll, amb la seva escorça blanca,
aferrat al rocam, alterós al peu de la muntanya,
cobert de neu, fuetejat pel vent i la tempesta,
és la imatge del nostre hivern que ja s’atansa




J. C. A.

Agost 2006

1 comentari:

undelglof ha dit...

5nov
Genial la poesia, Jaume!

Gràcies

Mercè

7 de novembre
Doncs, Déu n’hi do, Jaume, com fas poesia! Potser algun dia t’animaràs a publicar-ne un recull.
De passada: recordes que t’esperem al GLOF, com de costum?
 
Joan Ordi

8 de novembre
Gràcies amics per la vostra amabilitat.
Encara que no en presencia, si que vaig seguint a través del blog, i no descarto en cap manera poder venir algun dia a Callús.
Després de vuit mesos sense fer tractament, em hagut de tornar a començar una altra tanda de quimio que pot durar entre tres i cuatre mesos a una sessió per setmana. És molt suau i, de moment, la tolero força bé. En mi almenys es van complint els pronòstics. Ja em van dir el primer dia que, si teniem sort, intentarien convertir-la en una malaltia crónica. En dono gràcies a Déu.
Us adjunto una definició de poesia, tant bona com qualsevol d'altre, que encara tenia guardada en el meu arxiu. Hi tinc algunes cosetes més, però em sabria molt greu de cansar-vos i crec que tampoc és aquest el lloc més adient.
 
Jaume Castañé 

Íntima

No sé quina cosa és la poesia,
ni l'entenc sinó és com l'expressió d'un sentiment.

Un "t'estimo" sincer i enamorat, seria,
per dir-ho de forma llisa, planament,
la forma més sublim de poesia.

J,C.A.
Novembre 2003

9 de novembre
Jaume,
M’alegro molt de saber que hi ha notícies positives.
Aquesta poesia és tan senzilla, que ho té tot, i la trobo profundament humana; m’ha agradat molt.
Gràcies!
Begonya
9 de novembre
Gràcies Jaume per fer-nos conèixer la teva poesia "Íntima".
És tendre i sincera. T'ho dic amb sinceritat i afecte.
Montserrat Ribas .(Per si no em coneixes pel nom, sóc la més gran del grup de Callús). M'he emocionat llegint-la i volia que ho sabessis.

Motserrat Ribas

13 novembre
Jaume, no ens coneixem però com a membre d'aquest grup també he rebut la poesia, gràcies per compartir-les amb nosaltres.

Eva

13 novembre

Voldria agrair-vos a tots la vostra amabilitat, sobre tot a en Jaume Ordeig que ha volgut enviar-me per e-mail el seu llibre i pel seu record que ha volgut fer a tots els amics en la meva persona.
M'agradaria poder escriure coses importants, com en Jaume i sobretot com en Joan, però em conformo en poder escriure alguna coseta com aquesta pregària que us acompanyo.
Algú va dir, veritat Joan, que si les coses que pensem no les comuniquem als demés, esdevenen inútils.
 
Jaume Castañé

Getsemaní

"Si és possible, Pare, aparteu de mi aquest calze,
però, sinó, que es faci la vostra voluntat".
Així és com ens ho vau ensenyar Vós, Senyor,

Jo accepto de bon grat el que maneu,
mes, si em permeteu de suplicar-ho,
no deixeu patir als que estan al meu costat.

J.C.A.

14 de novembre

Sí que són d’agrair les coses que escriuen els qui en saben, però sovint n'hi han de potser-no-tan-ben-escrites que poden ser més importants, o significatives, o estimables, que les ben escrites. Gràcies, Jaume. Jaume Ordeig, i nosaltres què? Parlant de coses ben escrites, ens ha quedat despenjada de l'historial d’aquest correu aquella descripció de la "tardor mediterrània" que ens va fer la Mercè Cartañà. A mi m’agradaria que, ben lliurement, amb tota la espontaneïtat que sap tenir la Immaculada, es prengués la llibertat de penjar aquestes coses estimables, ben escrites o no, al bloc, i així guanyaria en... colors de tardor

Mingu