Vídeo tercera sessió Hanna Arendt

Presentació i comentari del segon capítol del llibre "La condició humana", de Hanna Arendt, a càrrec de l'Eduard Casserres

Colors de la tardor

Poesia d'en Jaume Castañé seguint el fil de l'altre article i els comentaris consegüents

Immaculada

5 de novembre

Gràcies Joan per aquesta reflexió profunda, que traspua bellesa, veritat, amor per la natura i per tant sabiduria. Això és veritablement poesia.

Amb tot, considero que totes les estacions de l'any, igual que totes les èpoques per les que hem passat els que ja comencem a tenir una certa edat, tenen el seu encant.

M'ha fet recordar quelcom que jo, amb paraules  maldestres, havia escrit fa temps, quan encara gosava posar pensaments negre sobre blanc. 

Jaume Castañé

 Espais en el temps

Candidesa

En els racons més humits de la boscúria
per entre l'entapissat de fulles seques
alcen el cap, florint, les violetes
per dir-nos que ja és aquí la primavera

•

Exultació

Com pots saber quants anys tardarà un boix
nascut en el recer més obagós del bosc,
fins que el seu tronc arribi a assolir el gruix
que tenia la cama de la ben plantada?

•

Serenor
Hi ha quelcom més bonic que una fageda
amb el sòl recobert de fullaraca
i els arbres mig nus, deixant transparentar,
melangiosa, la llum tardoral entre ses branques?

•

Coratge

Un bedoll, amb la seva escorça blanca,
aferrat al rocam, alterós al peu de la muntanya,
cobert de neu, fuetejat pel vent i la tempesta,
és la imatge del nostre hivern que ja s’atansa

•

J. C. A.

Agost 2006

Tardor al GLOF

Aquí van les paraules que han sorgit al ciberespai entre els membres del grup pensant amb la tardor. Recordant com va començar he trobat aquests inicis.

Immaculada 

2 de novembre 
La Isabel i jo hem anat a passar el pont a Benasque, no gaire lluny del teu Bossòst, Joan. Bonic de veure el paisatge, ara a la tardor.

Mingu 

3 de novembre

Sí, per a mi sobretot pel caràcter melangiós amb què la tardor embolcalla la natura i revela així que el secret de l’existència es troba en el cor profund de les coses, i no pas en la superfície de les aparences cridaneres de l’estiu. La tardor torna a empènyer la vida cap a dintre, la recondueix cap a la seva pròpia intimitat. És una estació que ens invita a l’autenticitat i a gaudir de la veritat que prové de la bellesa de la vida mateixa. Curiosament, l’ésser humà no sembla poder copsar la veritat si no se li presenta com a bella, o sigui, com a digna de ser estimada, en ella mateixa i per la felicitat que produeix. Però també em sembla que és vàlida la inversa: no podem gaudir de la bellesa i sentir-nos feliços amb ella si no se’ns presenta com la veritat que mereix ser coneguda i reconeguda. Per això, la veritat sempre ens deixa un regust de bellesa i la bellesa, un deix de veritat. Els pensadors medievals ja van descobrir aquesta recíproca implicació de bellesa i veritat i unitat: verum et bellum et unum convertuntur, deien, o sigui, que veritat, bellesa i unitat s’apliquen l’una a l’altra i es troben l’una en l’altra. I per a mi la tardor, això, ho mostra clarament: la melangia de la unitat en la dispersió s’aplica a la veritat d’una vida que se’ns mostra bella i veraç en les formes mig esllanguides i els colors ocres. A l’alta muntanya, la tardor crea aquesta atmosfera de recolliment també mitjançant un fenomen ben perceptible i propi: el sol ja ha abandonat la vertical de l’estiu i a causa de l’altura de les muntanyes el grau d’inclinació que presenta li fa impossible il·luminar gaire temps els pobles de les valls. Per això les hores de claror comencen ara a ser cada vegada més reduïdes. I és bonic fins i tot constatar com la foscor ja banya tot el poble, mentre que a dalt dels cims encara es percep un feble raig o reflex del Sol que es resisteix a marxar del tot. A Bossòst,quan era petit, aquest fenomen em fascinava i crec que el fet de viure entre muntanyes altes va accentuar en mi la tendència a la quietud i al recolliment. Sóc nascut, d’altra banda, al començament de la tardor. I potser per tot plegat cada any m’encisa l’espectacle humil de la naturalesa que llença el seu vel de misteri sobre tota cosa. No cal dir que m’agradaria morir en plena tardor acollint aquest misteri. Avui hem passat el dia a Andorra i hem pogut admirar l’encís de la natura. 

 Joan Ordi

4 de novembre

(...)

"Sense enyor

se'ns va morint la llum, que era color

de mel, i ara és color d'olor de poma!

Gabriel Ferrater

(1922- 1972)

Gràcies Joan. Visc la tardor així quan trepitjo la muntanya , tu hi has posat les paraules que sovint no surten amb tanta precisió, fluïdesa i profunditat . Des de Vic hi ha pocs símptomes.

Divendres ens vam enfilar camí de les basses de Campsó -terme de Les Llosses- fins gairebé veure pondre`s el sol. Feia un dia meravellós, un aire net i un cel sense cap núvol. Algun arbre més sensible començava a tenyir el bosc color de mel ,com diu en Ferrater. Els altres potser no trigaran gaire. El so de les esquelles ens va acompanyar tota l'estona i ... sí que vam quedar embolcallats de natura i de misteri.

Una abraçada a tothom.

Montse Sala Claveras

___________________________

Foto enviada per la Montse 

Vídeo segona sessió Hanna Arendt

Presentació i comentari de la Introducció i el primer capítol del llibre "La condició humana", a càrrec d'Anna Costa i Josep Planas (al principi del vídeo hi ha un error en la data: hauria de dir "27 d'Octubre")

Video Primera Sessió Hanna Arendt

Presentació Eduard, Joan, Jaume Ordeig i posterior diàleg entre tots

Vida personal

Bona tarda a tothom!

Se suposa que us aneu acostant a la figura i l’obra de Hannah Arendt, dona misteriosa, intel·ligent, independent i original, d’ulls profunds com el mar. Segur que us preguntareu com va ser la seva vida personal.  Una vegada una estudiant de 2n de batxillerat em va preguntar si els filòsofs havien tingut vida “social”. Ho va dir d’una manera que vaig poder entendre què volia preguntar en el fons: si havien tingut vida “amorosa”. Llavors me’n vaig adonar que sovint negligim aquesta realitat en els pensadors i pensadores. I que tant si en van tenir, de vida amorosa (“social” segons la diplomàcia femenina), com si no, el fet en si pot dir alguna cosa del seu pensament. Per aquesta raó val la pena de conèixer algun aspecte de la vida personal de Hannah Arednt. L’episodi que en el text adjunt ens comenta Rüdriger Safranski – l’estimat erudit que ni es va dignar a contestar-nos el curs passat – ens revela un tret del pensament d’Arendt: la necessitat de la visibilitat de la pròpia vida “personal” (“social”, “amorosa”, com vulgueu). Aquest és el punt que Arendt no va perdonar a Heidegger: que la relació entre ells no hagués de tenir cap més futur que la foscor del secret. També els jueus havien de desaparèixer del mapa mundi: la seva visibilitat resultava inacceptable. I també l’home modern, l’home massa de la societat de treballadors i consumidors, ha de romandre invisible i anorreat en la societat anònima. Només així els règims totalitaris poden dominar-los absolutament. Com Heidegger volia dominar Arendt, la jueva que admirava i alhora temia. Com veureu, “La condició humana” i l’episodi amorós Arendt-Heidegger mostren un paral·lelisme clar. Serà que al final aquella alumna de 2n de batxillerat tenia més raó del que es pensava? Serà que la vida amorosa ha de ser social i mai només privada?

Joan    

aquí teniu el document 

Hannah Arendt - Heidegger

Queixa formal del llibre de Hannah Arendt

Cansat de les imperfeccions de la traducció, he decidit adreçar una queixa formal a l’editorial. En el treball intel·lectual, com en tot treball professional, cal ser una mica seriosos i no dir ruqueries, ni fer dir ruqueries a qui era una pensadora de cap a peus. També hi és en joc l’honor del país.

De: Joan Ordi Fernández
Enviado el: domingo, 05 de agosto de 2012 8:08
Para: 'in...@grup62.com'
Asunto: queixa formal

Bon dia!

En poso en contacte amb vostès en relació amb la traducció al català, realitzada pel Sr. Oriol Farrés, del llibre “La condició humana”, de Hannah Arendt, ISBN: 978-84-9787-397-0. Els he de comunicar que utilitzo aquest llibre en un grup de lectura de filosofia que dirigeixo. N’hem adquirit, doncs, més d’una trentena d’exemplars. A l’hora, però, de llegir, analitzar i comentar el text, ens hem trobat amb la desagradable sorpresa que la traducció és desastrosa. Existeixen força errades, tan tipogràfiques com de sentit i sintàctiques, els textos en alemany es deixen sense traduir, no s’indica l’origen de la traducció – en alguns casos també deficient - dels textos llatins i sobretot es cometen errades de comprensió del text original anglès que són imperdonables i que fan minvar molt la credibilitat en la seriositat d’Editorial Empúries. Tot sembla com si el traductor hagués utilitzat un programa informàtic de traducció de l’anglès al català, com Babylon, i després no s’hagués pres la molèstia de revisar els absurds que de vegades se’n segueixen. Heus ací un exemple. A la p. 224, segon paràgraf, primera frase, es llegeix: “L’únic factor material indispensable en la generació de poder és el vida popular unida.” Vostès entendran de seguida que “el vida popular unida” conté una expressió que ha d’avergonyir la seva editorial en la mateixa mesura que ens avergonyeix els lectors. El text original diu: “The only indispensable material factor in the generation of power is the living together of people.” Una traducció correcta hauria estat: “L’únic factor material indispensable per generar poder és el fet que la gent visqui junta”, que és l’únic sentit que casa amb les idees de Hannah Arendt sobre l’origen de l’espai públic.

Els preguem, doncs, que amonestin adequadament el traductor per la poca competència professional que mostra i per l’escàs coneixement que sembla tenir del pensament de Hannah Arendt, i que prenguin vostès, per responsabilitat també d’editorial, les mesures adients per reparar el perjudici causat a uns lectors (més de 30) que, si haguessin conegut la poca qualitat de la traducció catalana d’aquesta obra tan important, no s’hi haurien gastat els diners.

Atentament,

Dr. Joan Ordi Fernández

Responsable del GLOF, Grup de Lectura Obert de Filosofia

Igualada, 5 d’agost de 2012   

Curs 2012-13

Bon dia a tothom!

Reprenem el contacte per tal de preparar el GLOF del curs vinent.

Primer, dir-vos que el Ramon Fons rebrà aviat els certificats de formació permanent per als qui els vau demanar i els farà arribar a tothom. El curs vinent, el GLOF també tindrà el reconeixement del Departament d’Educació com a curs de formació.

Segon, recordar-vos que el llibre que treballarem és “La condició humana”, de Hannah Arendt, en la versió catalana d’Editorial Empúries, 2009. Ja haureu comprovat, o ho fareu aviat, que no és un llibre de lectura fàcil. Però sí que és assimilable amb una segona lectura. I, a més, és molt suggeridor i interessant, i donarà lloc a un debat enriquidor. El tema del llibre és la política, l’espai públic en què les persones interactuen les unes amb les altres i en què apareix la qüestió del poder. Ens obrim, doncs, el curs vinent a un tema molt interessant que ha fet córrer rius de tinta als millors pensadors i pensadores de totes les èpoques.

Tercer, fer-vos esment un altre cop que el GLOF és obert a tothom qui vulgui fer la lectura sistemàtica d’una obra i convertir-la amb altres persones en objecte de reflexió, diàleg, debat i suggeriments. Inviteu, doncs, qui vosaltres creieu que estaria content/a de participar en un grup de lectura i debat. Faciliteu, si us plau, a la Immaculada o al Mingu les dades de les persones interessades, perquè rebin tota la informació que ens anem intercanviant.

I, quart, cal que fixem el calendari de les sessions del curs vinent. Ens hem reunit l’Eduard, el Ramon i jo, i us proposem les dates següents. Tingueu en compte, però, que són una simple proposta. El criteri que hem seguit és el de tornar als orígens: fixar la sessió mensual el dissabte més a prop de final de mes, ja que anava bé a més gent. Per això és important que em contesteu el més aviat possible per confirmar aquest calendari, o bé per proposar-me’n modificacions. Heus-lo ací:

1a sessió:            29 setembre 2012

2a sessió:            27 octubre 2012

3a sessió:            24 novembre 2012

4a sessió:            15 desembre 2012

5a sessió:            26 gener 2013

6a sessió:            23 febrer 2013

7a sessió:            16 març 2013

8a sessió:            27 abril 2013

9a sessió:            25 maig 2013

10a sessió:          29 juny 2013

Com que vam fixar aquest calendari tot prenent una “clara”, és possible que quedés fosc. Espero, doncs, la vostra resposta. Un cop fixat el calendari, determinarem també quines parts del llibre treballem a cada sessió. De moment, podeu anar fent una primera lectura del llibre per situar-vos.

Una abraçada!

Joan

(podeu veure tot el material que hem utilitzat durant el curs, aquí)

Conferència Gonçal Mayos (última sessió)

Vídeo de la conferència - col·loqui sobre Nietzsche amb en Gonçal Mayos, filòsof, assajista i professor de Filosofía a la Universitat de Barcelona.

Video de la setena sessió

Presentació d'en Joan Ordi

Video de la sisena sessió

Presentació de Joan Ordi, resums de la Marta, Joan Ordi, Isabel i Mingu

Video de la cinquena sessió

Presentació de Joan Ordi i Eduard Casserras, resums de Narcís Maymí i Joan Ordi

Video de la quarta sessió

Quarta sessió, 11 de gener de 2012

Aquí teniu el document de la Inés Guixà: Tractat primer. "Bo" i "dolent", "bo" i "malvat"


Introducció de Joan Ordi, presentació i resum de la Inès Guixà

Propera sessió 14 de gener de 2012

Bon dia a tothom!

Simplement volia recordar-vos la data de la propera sessió del GLOF: 14 de gener de 2012. No cal que us digui que aquesta sessió és de vital importància per entendre la “Genealogia de la moral”. Per què? Perquè posa els fonaments de la crítica de Nietzsche a la consciència moral característica de l’Occident cristià (2a dissertació) i a l’ideal de vida ascètica com a solució, elaborada també per l’Occident grecoclàssic, jueu i cristià, al problema del mal (3a dissertació). Els fonaments de la crítica de Nietzsche constitueixen aparentment un treball de filologia: reconstruir hipotèticament l’origen del conceptes morals en què descansa tant la consciència moral de culpa com l’ideal ascètic de santedat. Però, en el fons, és un treball de filosofia. No només perquè la reconstrucció filològica de Nietzsche és, avui dia, dubtosa, sinó sobretot – i això és el més important – perquè la filologia mai va constituir, en el cas de Nietzsche, una ocupació professional “per se”, sinó un instrument per falcar les seves tesis metafísiques. Per això resulta de vital importància entendre bé la 1a dissertació. La sessió, doncs, ha de pretendre que després marxem tots cap a casa sabent amb precisió com estableix Nietzsche l’origen dels conceptes fonamentals de la moral. La Inés Guixà ens presentarà la síntesi d’aquesta 1a dissertació i ens comentarà quins pensaments li suscita.

Per la meva banda, crec indispensable, a més del que ja he dit, connectar la 1a dissertació amb el Prefaci, que ens va presentar de manera ben viva i personal en Narcís Maymí. Per això pensava de començar la sessió recordant els pensaments més importants del prefaci i oferint-vos breument quantre suggeriments personals de com aprofitar-los per continuar pensant sobre la moral pel nostre compte. I aquí acabo de tocar un punt que també volia comentar-vos avui expressament. Un dels ingredients de la perplexitat o incomoditat que es pot sentir en llegir Nietzsche, em sembla que es troba en la sensació de no saber què fer amb les seves idees. Sembla com si, entre acceptar-les absolutament o desconfiar-ne i refugiar-se justament en el que critica, no hi hagués matisos, idees, intuïcions o plantejaments que ens puguin ajudar a repensar la moral de manera més conscient del que fem habitualment. Jo, personalment, crec que sí, que és possible “aprofitar” Nietzsche per fer un camí personal de reflexió, prescindint del fet que ens convenci la seva tesi metafísica de fons o no. Per això us presentaré breument quatre suggeriments al respecte sobre el prefaci. Amb el prec, però, que els considereu simplement com una proposta de mantenir una mica de diàleg amb l’autor a partir del que ell mateix suggereix, o sigui, sense tirar-li al cap de seguida la Bíblia o sense abraçar-lo innocentment com un ídol salvador.

Si no teniu res en contra, doncs, l’ordre de la sessió quedaria programat com segueix:

1. Recordatori dels pensaments més importants del prefaci.
2. Reflexió sobre el prefaci per deduir-ne idees, intuïcions, plantejaments que ens ajudin a pensar sobre la moral.
3. Presentació de la 1a dissertació i comentari personal.
4. Debat obert i espontani.

No cal dir que confiem retrobar-vos a tots i totes amb ganes de continuar compartint la reflexió que ens vam proposar per aquest curs: la moral com a dimensió “de facto” present en la vida humana, però alhora com a dimensió en què ens juguem el sentit de la vida, tema que ja vam treballar amb el llibre d’en Grondin.

Per acabar voldria prolongar una miqueta més la generositat dels Reis Mags de l’Orient, bo i adjuntant-vos una síntesi del que el famós historiador de la filosofia Frederick Copleston exposa de Nietzsche. Dóna una visió de conjunt de l’autor que orienta la lectura de la “Genealogia de la moral”.

Amb aquest “regalet”, tant l’Eduard com jo us desitgem un 2012 que ens sorprengui, no pel seu nihilisme, sinó pel seu vitalisme!

Joan

Síntesi del que diu Frederick Copleston

Documents curs 2011-12