Bon dia a tothom!
Simplement volia recordar-vos la data de la propera sessió del GLOF: 14 de gener de 2012. No cal que us digui que aquesta sessió és de vital importància per entendre la “Genealogia de la moral”. Per què? Perquè posa els fonaments de la crítica de Nietzsche a la consciència moral característica de l’Occident cristià (2a dissertació) i a l’ideal de vida ascètica com a solució, elaborada també per l’Occident grecoclàssic, jueu i cristià, al problema del mal (3a dissertació). Els fonaments de la crítica de Nietzsche constitueixen aparentment un treball de filologia: reconstruir hipotèticament l’origen del conceptes morals en què descansa tant la consciència moral de culpa com l’ideal ascètic de santedat. Però, en el fons, és un treball de filosofia. No només perquè la reconstrucció filològica de Nietzsche és, avui dia, dubtosa, sinó sobretot – i això és el més important – perquè la filologia mai va constituir, en el cas de Nietzsche, una ocupació professional “per se”, sinó un instrument per falcar les seves tesis metafísiques. Per això resulta de vital importància entendre bé la 1a dissertació. La sessió, doncs, ha de pretendre que després marxem tots cap a casa sabent amb precisió com estableix Nietzsche l’origen dels conceptes fonamentals de la moral. La Inés Guixà ens presentarà la síntesi d’aquesta 1a dissertació i ens comentarà quins pensaments li suscita.
Per la meva banda, crec indispensable, a més del que ja he dit, connectar la 1a dissertació amb el Prefaci, que ens va presentar de manera ben viva i personal en Narcís Maymí. Per això pensava de començar la sessió recordant els pensaments més importants del prefaci i oferint-vos breument quantre suggeriments personals de com aprofitar-los per continuar pensant sobre la moral pel nostre compte. I aquí acabo de tocar un punt que també volia comentar-vos avui expressament. Un dels ingredients de la perplexitat o incomoditat que es pot sentir en llegir Nietzsche, em sembla que es troba en la sensació de no saber què fer amb les seves idees. Sembla com si, entre acceptar-les absolutament o desconfiar-ne i refugiar-se justament en el que critica, no hi hagués matisos, idees, intuïcions o plantejaments que ens puguin ajudar a repensar la moral de manera més conscient del que fem habitualment. Jo, personalment, crec que sí, que és possible “aprofitar” Nietzsche per fer un camí personal de reflexió, prescindint del fet que ens convenci la seva tesi metafísica de fons o no. Per això us presentaré breument quatre suggeriments al respecte sobre el prefaci. Amb el prec, però, que els considereu simplement com una proposta de mantenir una mica de diàleg amb l’autor a partir del que ell mateix suggereix, o sigui, sense tirar-li al cap de seguida la Bíblia o sense abraçar-lo innocentment com un ídol salvador.
Si no teniu res en contra, doncs, l’ordre de la sessió quedaria programat com segueix:
- Recordatori dels pensaments més importants del prefaci.
- Reflexió sobre el prefaci per deduir-ne idees, intuïcions, plantejaments que ens ajudin a pensar sobre la moral.
- Presentació de la 1a dissertació i comentari personal.
- Debat obert i espontani.
No cal dir que confiem retrobar-vos a tots i totes amb ganes de continuar compartint la reflexió que ens vam proposar per aquest curs: la moral com a dimensió “de facto” present en la vida humana, però alhora com a dimensió en què ens juguem el sentit de la vida, tema que ja vam treballar amb el llibre d’en Grondin.
Per acabar voldria prolongar una miqueta més la generositat dels Reis Mags de l’Orient, bo i adjuntant-vos una síntesi del que el famós historiador de la filosofia Frederick Copleston exposa de Nietzsche. Dóna una visió de conjunt de l’autor que orienta la lectura de la “Genealogia de la moral”.
Amb aquest “regalet”, tant l’Eduard com jo us desitgem un 2012 que ens sorprengui, no pel seu nihilisme, sinó pel seu vitalisme!
Joan
Síntesi del que diu Frederick Copleston
