diumenge, 29 de setembre del 2019

Aquest curs Marina Garcés!

Nou curs!
aquest any llegim el llibre filosofia inacabada de Marina Garcés.
Hem començat aquest dissabte, presentant l'autora i llegint el pròleg que ens ha ven animat a tirar endavant.

Aquí la presentació que vam fer a la sessió
i a sota una piulada de la Immaculada mencionant la @MarinaGarces

Aquí pots trobar tota la documentació que es va fer 

dimarts, 25 de juny del 2019

Agraïment Jean Grondin

Jean Grondin en la vídeo-conferència
En Joan ens ha fet arribar aquestes lletres d'agraïment d'en Jean Grondin:
Estimado Doctor :

Quisiera darle las gracias, a Usted y su grupo, por la oportunidad de dialogar con Ustedes. Para un autor representa un gran regalo. Sus preguntas han sido bien concebidas, muy pertinentes y tan respectuosas. No olvidaré las incitaciones a desarollar más lo impulsos a propósito de autores importantes como Bergson, Zubiri, Nietzsche, Ricoeur, Schopenhauer y Levinas, sin olvidar la esperanza o lo escatológico, esencial para la metafísica. Un libro nunca dice todo lo que habría que decir sobre un asunto. El lector lo completa con sus preguntas, como lo enseñan Ricoeur y Gadamer.
Su grupo me parece muy vivo y muy valiente. Su coordinator tiene seguramente mucho que ver con un tal éxito.

Le agredezco esa oportunidad y le deseo todo lo mejor para el futuro.

Jean Grondin

Una estona abans de la vídeo-conferència,
durant el dinar de comiat...

dissabte, 15 de juny del 2019

Tria llibre i àpat Final de Curs 2019

Us agrairem cliqueu damunt el següent enllaç per fer la tria de  llibre. Us adonareu que hem recuperat alguns dels llibres que hem proposat en altres ocasions. Escolliu un màxim de 2 opcions i a poder ser després de tafanejar-los en alguna biblioteca o llibreria. Data límit: dijous 20 de juny.

D'altra banda, us convidem al dinar de fi de curs. La tria de plats l'heu de fer damunt l'anterior enllaç. Data límit: dimarts 18 de juny.

Agraïts per la vostra col·laboració!

Eduard Casserras

divendres, 14 de juny del 2019

Article sobre Wittgenstein a la publicació "Comprendre"

Adjunto un article en forma de comentari bibliogràfic que acaba de sortir a Comprendre. Revista Catalana de Filosofia i que pretén ajudar a entendre correctament les filosofies de Wittgenstein. Per si us interessa recordar el primer curs del GLOF, que es va centrar justament en el vienès. Joan Ordi

Trobareu l'article al Drive, en l'apartat de Wittgenstein. També podeu descarregar-lo clicant aquí

II Edició UCE Manresa

La Mercè Garcia i en Xavier Valls ens envien aquest avís:
Us agrairíem que ens ajudéssiu a fer conèixer la II Edició de la UCE Manresa (Universitat Catalana d'Estiu)
Certificat puntuable aprovat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. A més, enguany els cursos estaran inclosos i homolgats en l'Escola d'Estiu del Bages
Podeu consultar el programa, del qual volem destacar-ne la incorporació de l'Àrea de Pensament / Filosofia. Feu-lo córrer!
 
Cordialment
Mercè Garcia i Xavier Valls
CoordinacióProfessorat de Filoosfia a Secundària Catalunya Central

*   *   *



ÀREA DE PENSAMENT
Coordinador: Dr. Josep Monserrat i Molas (Universitat de Barcelona)

«Pensament feminista: de la ciutat de les dames a la república de les dones»
del 1r al 3 de juliol, de les 9 a les 12 del migdia

Els orígens del pensament feminista se solen situar al segle xviii; no obstant això, una de les seves obres pioneres data del segle xv: La ciutat de les dames (1405) de Christine de Pizan. Recordarem la base de les idees i el moviment feminista recuperant-ne figures clàssiques i introduint-ne de contemporànies.

Ponències:
On són les dones? Metodologies per una historiografia de les idees inclusiva
Pioneres: Christine de Pizan, Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft
Una dona no és, es fa. Simone de Beauvoir i Betty Friedan
Un feminisme del 99 %? Angela Davis, Gloria Anzaldúa, Vandana Shiva

L’àrea es completarà amb el taller «Fight like a girl! Feminisme nòrdic i master suppression techniques».

Professores: Dra. Núria Sara Miras i Boronat (Universitat de Barcelona) i Sònia Estradé (UB, Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya, Assemblea Feminista)

«Filosofia del vertigen. Elements per una història de la constitució del món»
del 3 al 5 de juliol, de les 9 a les 12 del migdia

Quines possibilitats ofereix un pensament sobre experiències limítrofes del món, com poden ser el mareig i el vertigen? El curs ofereix transitar per algunes de les metàfores i figures del mareig i del vertigen en la història del pensament, i posarà també les bases per a una fenomenologia del vertigen que qüestioni la constitució del món en l’experiència quotidiana, els seus pressupòsits i els seus límits. Es pretén analitzar la riquesa de la metàfora de la «caiguda» i també reflexionar sobre la mercantilització d’aquestes «experiències sense món».

Professor: Joan Gonzàlez-Guardiola (Universitat de les Illes Balears)

Últim capítol "Introducció Metafísica" J. Grondin - Reflexions Joan Ordi


Aquest últim capítol més la conclusió final del llibre mostren clarament la intenció que guia l’autor en oferir un llibre d’introducció a la metafísica. Potser la podem resumir en tres punts:

1) demostrar objectivament, a partir de l’estudi dels autors, que la metafísica no està morta o “superada”, sinó que les diferents vicissituds per què ha passat al llarg de la història del pensament ja donen testimoni per elles mateixes com resulta, d’inevitable, afrontar filosòficament qüestions d’ultimitat, les qüestions límit per al pensament; altrament no faríem filosofia;

2) que la metafísica resulta tan necessària com sempre per a la vida, ja que la persona no pot viure sense orientar-se enmig de la realitat assolint alguna idea – ni que sigui inicial o poc elaborada conceptualment – sobre la realitat en el seu conjunt i sobre el sentit darrer de tot plegat;

i 3) que la varietat tan gran de plantejaments, crítiques i contracrítiques al voltant de les grans figures del pensament – només cal pensar en les filosofies més destacades del segle XX – ha enriquit la metafísica d’una manera tan generosa i plural que aquest fet constitueix per si sol una prova pericial evident de la seva vitalitat, de com n’és, d’apassionant, fer filosofia fitant els ulls justament en les gran qüestions de fons que la van fer néixer a Grècia i sense les quals no podria continuar havent-hi pensament en sentit propi.

En acabar-se el curs d’enguany, personalment vull agrair la vostra infinita paciència amb una temàtica que no resulta gens fàcil. Sóc conscient que tot ha costat molt. Però no hi ha una manera fàcil de fer assequible la dificultat de la filosofia: ja ho he dit manta vegada. Invito, però, a no quedar-se amb la primera sensació de no abastar bé el que llegim. Resulta que la nostra ment o esperit – com vulgui cadascú – va treballant pel seu compte. La relectura posterior – per exemple – d’un determinat capítol del llibre acaba il·luminant-ne la comprensió. I un petit progrés en un punt fa possible que en una altra represa es desclogui la intel·lecció de tot un enfocament. Tot plegat resulta una mica màgic. N’he fet l’experiència dotzenes de vegades en l’estudi d’autors, textos, èpoques. Al començament, aquest fet m’enrabiava, perquè volia ser jo l’amo del temps en què havia de comprendre una cosa. Després he anat aprenent que l’amo és, més aviat, el tems de la comprensió, que segueix el seu ritme en cadascú i que requereix, per a cadascú, posar sobre la taula diferents accions realitzades “gratuïtament”, sense esperar un resultat immediat o controlable temporalment, però que s’acabarà produint: resums, relectures, esquemes de paral·lelismes per veure’n les diferències, aclariment de conceptes, preguntar-se contra qui es formula una teoria, contradir un plantejament per fer una inferència sobre la seva plausibilitat, resseguir l’evolució d’una idea en èpoques diferents per copsar-ne semblances i transformacions, relacionar qüestions de metafísica amb qüestions de teoria del coneixement (perquè són interdependents), comparar directament la tesi d’un autor amb la contraproposta d’un altre (per exemple, la Crítica de la raó pura d’Immanuel Kant amb la Introduction à la métaphysique d’Henri Bergson: és fantàstic fer aquest exercici! El sentit de 700 pàgines de Kant se’t revela de sobte després de 3 hores de treball amb un altre autor.), etc. No deixem, doncs, el llibre d’en Grondin al prestatge, arraconat en el lloc més dissimulat a la vista i empolsinant-se perquè les vostres mans no van a buscar-lo mai més. Al contrari, torneu a agafar-lo, deixeu-vos caure un altre cop sobre un autor (per exemple, rellegiu el capítol dedicat a Descartes: veureu com ara sí que compreneu millor Plató i Aristòtil!) i gaudiu de repassar, de repensar, de reqüestionar-vos les vostres conviccions, de relacionar una cosa amb una altra, de connectar la lectura amb la vostra experiència acumulada de la vida... Els llibres de filosofia són vius. La filosofia no mor mai. Stephen Hawking la considerava morta, però no la va entendre mai cabalment. Un pot ser un cap brillantíssim en el seu àmbit (com l’astrofísica) i enganyar-se sobre la comprensió d’altres àmbits. Tornem als grans pensadors i pensadores: a partir d’ells/elles podrem continuar compartint temes, enfocaments, propostes... i assumir el regal de la vida (el regal de l’ésser) més conscientment.

El dia 22 podrem tenir una sessió magnífica amb en Grondin. És un savi vivent. En el sentit més literal de la paraula. Encarna l’actitud filosòfica, metafísica, en persona. Ofereix un testimoni de veritable passió pel pensament.

dissabte, 4 de maig del 2019

diumenge, 28 d’abril del 2019

Sobre el Capítol IX de "Int. a la Metafísica" (J. Grondin) - Joan Ordi


El capítol IX del llibre presenta els autors més importants del període de la filosofia conegut amb el nom d’idealisme alemany. Es tracta d’un capítol difícil, intens i extens. I resulta gairebé impossible poder-se’n fer cabal amb una sola lectura. Seria una cosa ben normal que un lector atent/a hi hagués d’invertir tres lectures. Animo, doncs, a fer-ho, altrament no passarem de la superfície del tema o, en el pitjor dels casos, ni hi entrarem.

Per què fer-ho, però, si tant costa d’entendre’l i tant de temps requereix? Per diverses raons.

1.       Perquè obliga a recórrer a tots els temes i autors que hem treballat fins ara, cosa que refrescarà tot el que hem anat adquirint: l’idealisme alemany conté un posicionament molt crític amb tota la filosofia anterior. Per què? En quin sentit?

2.       Perquè la filosofia no és  - com ja sabeu – una reflexió més o menys intel·ligent sobre qüestions que interessen a la societat o que estan de moda en els mitjans de comunicació. L’idealisme alemany ens ofereix, en aquest sentit, el que la filosofia pretén ser en la seva forma més pura: un principi especulatiu que abasti el real en la seva totalitat. I malauradament en els filòsofs mediàtics no es percep gaire aquesta entrega personal i generosa a la causa de la filosofia en si, sinó una certa habilitat comunicativa per semblar profunds expressant idees que qualsevol persona amb seny, cultura i reflexió també podria defensar. Aprofitem, doncs, l’apropament que en Grondin ens fa de manera ben didàctica i clara a un període fascinant de la història de la filosofia! (Encara que no estiguem d’acord amb els autors.)

3.       Perquè si fem un curs de filosofia, també és per treure’n un profit personal. En filosofia, però, no s’obté cap profit real que no passi per la salvífica creu del sofriment intel·lectual interior, com ja he repetit manta vegada. Cal tenir la paciència de seguir a poc a poc la presentació del llibre, tornar des de pàgines posteriors a les anteriors per entendre-les ara sí, confrontar el que llegim amb el que pensem per canviar els esquemes que calguin, elaborar un guió personal de cada apartat o epígraf per retenir-ne millor l’essencial, comparar el que ens expliquen amb el que ja hem estudiat i formular arguments propis que ens permetin posicionar-nos provisionalment davant dels autors o temes. Tot plegat, un treball lent, minuciós, feixuc fins i tot, però molt enriquidor i l’únic mètode real per entrar en el món de la filosofia i dominar-lo. I per no cedir a la temptació dels tòpics. No hi ha una manera fàcil de fer filosofia, ni d’interessar-se per la filosofia, ni d’introduir a la filosofia. Qui així ho ensenyi, està estafant el públic. Filosofar equival a patir per acabar gaudint. Setmana Santa bé que ens ho recorda, ni que no siguem creients: no hi ha vida plena, infinitament superior a l’anterior, que no demani el lliurament generós del propi treball, del propi esforç, del propi temps, de la pròpia comoditat.

Universitat Catalana d'Estiu - segona edició 2019


La Mercè i el Xavier ens informenen de la segona edició de la
Universitat Catalana d'Estiu

Us confirmo, tal com vam manifestar en la darrera sessió, que la Universitat Catalana d'Estiu, farà la II UCE Manresa entre l'1 al 5 de juliol, 2019.

En aquesta segona edició s'incorporarà la Filosofia, amb el següent Àmbit de Pensament
  • El tema del curs és: Filosofia del vertigen. Elements per una història de la constitució del món
    Quines possibilitats ofereix un pensament sobre experiències limítrofes del món, com poden ser el mareig i el vertigen? El curs ofereix transitar per algunes de les metàfores i figures del mareig i del vertigen en la història del pensament, i posarà també les bases per a una fenomenologia del vertigen que qüestioni la constitució del món en l’experiència quotidiana, els seus pressupòsits i els seus límits. Es pretén analitzar la riquesa de la metàfora de la «caiguda» i també reflexionar sobre la mercantilització d’aquestes «experiències sense món».
  • a càrrec de Joan González-Guardiola, actualment professor de la UIB però que durant molts anys ha estat professor de secundària.

  • amb la complicitat de Dr. Josep Monserrat Molas / Degà Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona

Quan ho tinguem ja es trametrà tot el Programa que consta dels següents àmbits:
  • Cursos Generals
    • Àre de Ciències de la salut
    • Àrea d'Economia
    • Àrea de Dret
    • Àrea d'Història
    • Àrea de Gènera
    • Àrea de Pensament / Filosofia
  • Conferències-Debat de matí
  • Debats de tarda
  • Música al vespre

Com a Grup col·laborador, tots els membres del GTF que desitgin matricular-se, tindran un descompte del 50%. (sobre el cost de 120E)
  • 60 E d'inscipció
  • Certificat puntuable aprovat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. A més, enguany els cursos estaran inclosos i homolgats en l'Escola d'Estiu del Bages

De l'apunt del natural al paisatge interior (Exposició)

Valentí Parceria i Marina Berdolet ens conviden a visitar la seva exposició
a l'Espai 7 del Centre Cultural el Casino de Manresa
del 8 al 31 de Març del 2019






Reflexions sobre l'ateisme - Joan Ordi

Podeu descarregar-les aquí

diumenge, 24 de febrer del 2019

Reflexió a l'entorn del llibre de Jean Grondin - Joan Ordi

Deixo aquí un parell de reflexions que em faig a mi mateix, però en veu alta, i per això les comparteixo per si les voleu llegir (si no, la paperera suporta moltes coses).

1.       El llibre d’en Grondin està molt ben matisat. Presenta els autors de manera objectiva i fa justícia als comentaristes dels autors que els han estudiat bé i ens guien en una interpretació adient, no esbiaixada. Es tracta, doncs, d’un llibre interessant i que ens pot ensenyar molt. Val la pena valorar-lo, reconèixer l’esforç d’explicació i de síntesi que l’autor fa perquè el lector/a comprengui finalment què és la metafísica, quins rostres diferents ha tingut al llarg de la història de la filosofia i com n’és, d’important, incorporar una actitud metafísica a la vida quotidiana. Una bona assimilació del llibre ens donaria la certesa que ara ja sabem de què tracta la filosofia i què podem fer amb ella en el pla aparentment més senzill de la vida rutinitzada.

2.       Si ens costa la lectura del llibre i hi ha força coses que no acabem de comprendre cabalment, no cal que ens desesperem ni que abandonem el llibre. Hi ha una fase en la introducció a la filosofia en què vas una mica a cegues, intentant aferrar-te a una nansa en la foscor que no saps on és. Però si, malgrat aquesta experiència de patiment intel·lectual, continues endavant i segueixes llegint i reflexionat sobre allò que sí que vas entenent, aviat vindrà la fase en què una relectura o tercera lectura ja fa comprendre l’enfocament de fons i et permet relacionar idees i problemes, i comences a gaudir de l’activitat filosòfica com a tal. Ja ho sabeu: el veritable plaer, el plaer veritablement humà, el plaer que realment ens satisfà a fons no pot no anar acompanyat d’un sofriment inicial i iniciàtic. Dic “iniciàtic” perquè cal iniciar-se en el plaer de debò, car no ve donat per gaudi espontani, sinó per treball d’autosuperació.

3.       Cada vegada sóc més conscient que hem de respectar els autors pel que ells/elles diuen, pel problema de què parteixen, per l’enfocament que adopten, per la seva manera pròpia de tractar una qüestió que nosaltres, en canvi, situem espontàniament en una altra dimensió o context. Per exemple, i ja que a la sessió anterior vam comentar Spinoza, considerem evident parlar de l’ètica des d’una perspectiva psicològica (el sentiment o sensació associat a les conductes, o el benestar de la persona) o sociològica (els valors de la societat, per exemple) i ens costa aleshores de relacionar l’ètica amb la metafísica, amb la filosofia quan es pregunta sobre la realitat última com a tal. I per això no sabem què fer amb un autor com Spinoza quan dedica més de la meitat del seu llibre sobre ètica a la metafísica i a la teoria del coneixement. I llavors podem caure en la temptació de prescindir de tota aquesta part fonamental, fonamentadora, del seu llibre. El mateix Kant ens ensenyarà en el capítol següent que no es pot tractar adequadament la qüestió de l’ètica sense plantejar-se la possibilitat de la metafísica. Ergo no pot estar errada la història de la filosofia quan, a través de múltiples enfocaments diferents entre si, ens mostra una línia constant que vincula ètica i metafísica.

4.       Em faig aquesta reflexió per no cedir jo mateix a la temptació de psicologitzar o sociologitzar l’ètica i els altres temes de què també s’ocupa la filosofia. Considero que la filosofia constitueix un àmbit de competència propi que cal salvaguardar davants els intents de difuminar-la o absorbir-la en les ciències humanes , com si fos una matèria més de les humanitats. Personalment no hi estic d’acord. Sóc tan guerrer com qui vulgui a l’hora de defensar les humanitats, però em sorprèn i m’estranya moltíssim que els mateixos que defensen les humanitats amb tanta proclamació de lucidesa, no s’adonin ni defensin igualment l’especificitat de la filosofia dintre, fora i al costat de les humanitats. Voldria dir-ho clarament: la filosofia no és una matèria més de les humanitats. A part que la maniobra de situar la filosofia dintre del paquet de les humanitats i treure-la així, amb totes elles, del paquet de les ciències, tendeix a induir la sensació que tampoc la filosofia no és una disciplina amb rigor intel·lectual, seriosa, com el que els clàssics grecs, els medievals i l’idealisme alemany anomenaven “ciència”: ciència dels principis generals de l’ésser, ciència de l’ésser necessari, doctrina de la ciència, ciència de l’esperit... Hem convertit les ciències en l’única forma de ciència! En som conscients? I, per assegurar a les humanitats alguna parcel·la d’existència en aquest món cientifitzat (un món de només ciències), les hem agrupat totes en un potet de vidre fràgil, que hem col·locat al marge de la gran ocupació intel·lectualment seriosa de la societat d’avui dia: les ciències! I, a sobre, per assegurar a la filosofia un raconet propi, l’hem introduït en el potet trencadís de les humanitats i així ens pensem que mereixem que ens pengin una medalla de Sant Jordi per haver-la defensat heroicament. Si Hegel, per exemple, hagués pogut contemplar aquesta maniobra actual, tan ben intencionada com es vulgui, ens hauria dit clarament que no enteníem res de l’evolució de les mentalitats. Per això penso que el llibre d’en Grondin ens pot ajudar a revisar les nostres bones intencions, en tant que poden estar errades i, per tant, no “servir gaire a la causa”, i les nostres incomprensions, en tant que les podem superar si estudiem millor els autors de la filosofia i llavors descobrim realment que ètica i metafísica no constitueix un maridatge espuri que caldria substituir per ètica i psicologia o ètica i sociologia.

Perdoneu la meva franquesa, però m’he llevat avui combatiu. Però... és que la filosofia no ho és, de combativa? És que filosofem per anar dient amén a tot com xaiets? No ha escrit en Josep M. Esquirol sobre la resistència íntima que resulta indispensable i urgent cultivar avui dia davant del cientificisme (la veritat només pertany a les ciències) nihilista? I ho fem prou si no caracteritzem bé la dignitat, la missió i l’especificitat de la filosofia i, en ella, de l’actitud metafísica davant la vida?

Joan Ordi

Pessics de Saviesa 2019 - Mercè i Xavier

Per si és del vostre interès, el Professorat de Filosofia a Secundària i la Regidoria de Cultura,  ens plau convidar-vos al nou cicle de Pessics de saviesa, dedicat a La idea d'Europa.

Us adjuntem el programa.

(cliqueu l'imatge per ampliar-la)