Agraïment Jean Grondin

Jean Grondin en la vídeo-conferència

En Joan ens ha fet arribar aquestes lletres d'agraïment d'en Jean Grondin:

Estimado Doctor :

Quisiera darle las gracias, a Usted y su grupo, por la oportunidad de dialogar con Ustedes. Para un autor representa un gran regalo. Sus preguntas han sido bien concebidas, muy pertinentes y tan respectuosas. No olvidaré las incitaciones a desarollar más lo impulsos a propósito de autores importantes como Bergson, Zubiri, Nietzsche, Ricoeur, Schopenhauer y Levinas, sin olvidar la esperanza o lo escatológico, esencial para la metafísica. Un libro nunca dice todo lo que habría que decir sobre un asunto. El lector lo completa con sus preguntas, como lo enseñan Ricoeur y Gadamer.

Su grupo me parece muy vivo y muy valiente. Su coordinator tiene seguramente mucho que ver con un tal éxito.

Le agredezco esa oportunidad y le deseo todo lo mejor para el futuro.

Jean Grondin

Una estona abans de la vídeo-conferència,
durant el dinar de comiat...

Tria llibre i àpat Final de Curs 2019

Us agrairem cliqueu damunt el següent enllaç per fer la tria de  llibre. Us adonareu que hem recuperat alguns dels llibres que hem proposat en altres ocasions. Escolliu un màxim de 2 opcions i a poder ser després de tafanejar-los en alguna biblioteca o llibreria. Data límit: dijous 20 de juny.

D'altra banda, us convidem al dinar de fi de curs. La tria de plats l'heu de fer damunt l'anterior enllaç. Data límit: dimarts 18 de juny.

Agraïts per la vostra col·laboració!

Eduard Casserras

Article sobre Wittgenstein a la publicació "Comprendre"

Adjunto un article en forma de comentari bibliogràfic que acaba de sortir a Comprendre. Revista Catalana de Filosofia i que pretén ajudar a entendre correctament les filosofies de Wittgenstein. Per si us interessa recordar el primer curs del GLOF, que es va centrar justament en el vienès. Joan Ordi

Trobareu l'article al Drive, en l'apartat de Wittgenstein. També podeu descarregar-lo clicant aquí

II Edició UCE Manresa

La Mercè Garcia i en Xavier Valls ens envien aquest avís:

Us agrairíem que ens ajudéssiu a fer conèixer la II Edició de la UCE Manresa (Universitat Catalana d'Estiu)
Certificat puntuable aprovat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. A més, enguany els cursos estaran inclosos i homolgats en l'Escola d'Estiu del Bages
Podeu consultar el programa, del qual volem destacar-ne la incorporació de l'Àrea de Pensament / Filosofia. Feu-lo córrer! 

Cordialment
Mercè Garcia i Xavier Valls
CoordinacióProfessorat de Filoosfia a Secundària Catalunya Central

*   *   *

ÀREA DE PENSAMENT
Coordinador: Dr. Josep Monserrat i Molas (Universitat de Barcelona)

«Pensament feminista: de la ciutat de les dames a la república de les dones»
del 1r al 3 de juliol, de les 9 a les 12 del migdia

Els orígens del pensament feminista se solen situar al segle xviii; no obstant això, una de les seves obres pioneres data del segle xv: La ciutat de les dames (1405) de Christine de Pizan. Recordarem la base de les idees i el moviment feminista recuperant-ne figures clàssiques i introduint-ne de contemporànies.

Ponències:
On són les dones? Metodologies per una historiografia de les idees inclusiva
Pioneres: Christine de Pizan, Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft
Una dona no és, es fa. Simone de Beauvoir i Betty Friedan
Un feminisme del 99 %? Angela Davis, Gloria Anzaldúa, Vandana Shiva

L’àrea es completarà amb el taller «Fight like a girl! Feminisme nòrdic i master suppression techniques».

Professores: Dra. Núria Sara Miras i Boronat (Universitat de Barcelona) i Sònia Estradé (UB, Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya, Assemblea Feminista)

«Filosofia del vertigen. Elements per una història de la constitució del món»
del 3 al 5 de juliol, de les 9 a les 12 del migdia

Quines possibilitats ofereix un pensament sobre experiències limítrofes del món, com poden ser el mareig i el vertigen? El curs ofereix transitar per algunes de les metàfores i figures del mareig i del vertigen en la història del pensament, i posarà també les bases per a una fenomenologia del vertigen que qüestioni la constitució del món en l’experiència quotidiana, els seus pressupòsits i els seus límits. Es pretén analitzar la riquesa de la metàfora de la «caiguda» i també reflexionar sobre la mercantilització d’aquestes «experiències sense món».

Professor: Joan Gonzàlez-Guardiola (Universitat de les Illes Balears)

Últim capítol "Introducció Metafísica" J. Grondin - Reflexions Joan Ordi

Aquest últim capítol més la conclusió final del llibre mostren clarament la intenció que guia l’autor en oferir un llibre d’introducció a la metafísica. Potser la podem resumir en tres punts:

1) demostrar objectivament, a partir de l’estudi dels autors, que la metafísica no està morta o “superada”, sinó que les diferents vicissituds per què ha passat al llarg de la història del pensament ja donen testimoni per elles mateixes com resulta, d’inevitable, afrontar filosòficament qüestions d’ultimitat, les qüestions límit per al pensament; altrament no faríem filosofia;

2) que la metafísica resulta tan necessària com sempre per a la vida, ja que la persona no pot viure sense orientar-se enmig de la realitat assolint alguna idea – ni que sigui inicial o poc elaborada conceptualment – sobre la realitat en el seu conjunt i sobre el sentit darrer de tot plegat;

i 3) que la varietat tan gran de plantejaments, crítiques i contracrítiques al voltant de les grans figures del pensament – només cal pensar en les filosofies més destacades del segle XX – ha enriquit la metafísica d’una manera tan generosa i plural que aquest fet constitueix per si sol una prova pericial evident de la seva vitalitat, de com n’és, d’apassionant, fer filosofia fitant els ulls justament en les gran qüestions de fons que la van fer néixer a Grècia i sense les quals no podria continuar havent-hi pensament en sentit propi.

En acabar-se el curs d’enguany, personalment vull agrair la vostra infinita paciència amb una temàtica que no resulta gens fàcil. Sóc conscient que tot ha costat molt. Però no hi ha una manera fàcil de fer assequible la dificultat de la filosofia: ja ho he dit manta vegada. Invito, però, a no quedar-se amb la primera sensació de no abastar bé el que llegim. Resulta que la nostra ment o esperit – com vulgui cadascú – va treballant pel seu compte. La relectura posterior – per exemple – d’un determinat capítol del llibre acaba il·luminant-ne la comprensió. I un petit progrés en un punt fa possible que en una altra represa es desclogui la intel·lecció de tot un enfocament. Tot plegat resulta una mica màgic. N’he fet l’experiència dotzenes de vegades en l’estudi d’autors, textos, èpoques. Al començament, aquest fet m’enrabiava, perquè volia ser jo l’amo del temps en què havia de comprendre una cosa. Després he anat aprenent que l’amo és, més aviat, el tems de la comprensió, que segueix el seu ritme en cadascú i que requereix, per a cadascú, posar sobre la taula diferents accions realitzades “gratuïtament”, sense esperar un resultat immediat o controlable temporalment, però que s’acabarà produint: resums, relectures, esquemes de paral·lelismes per veure’n les diferències, aclariment de conceptes, preguntar-se contra qui es formula una teoria, contradir un plantejament per fer una inferència sobre la seva plausibilitat, resseguir l’evolució d’una idea en èpoques diferents per copsar-ne semblances i transformacions, relacionar qüestions de metafísica amb qüestions de teoria del coneixement (perquè són interdependents), comparar directament la tesi d’un autor amb la contraproposta d’un altre (per exemple, la Crítica de la raó pura d’Immanuel Kant amb la Introduction à la métaphysique d’Henri Bergson: és fantàstic fer aquest exercici! El sentit de 700 pàgines de Kant se’t revela de sobte després de 3 hores de treball amb un altre autor.), etc. No deixem, doncs, el llibre d’en Grondin al prestatge, arraconat en el lloc més dissimulat a la vista i empolsinant-se perquè les vostres mans no van a buscar-lo mai més. Al contrari, torneu a agafar-lo, deixeu-vos caure un altre cop sobre un autor (per exemple, rellegiu el capítol dedicat a Descartes: veureu com ara sí que compreneu millor Plató i Aristòtil!) i gaudiu de repassar, de repensar, de reqüestionar-vos les vostres conviccions, de relacionar una cosa amb una altra, de connectar la lectura amb la vostra experiència acumulada de la vida... Els llibres de filosofia són vius. La filosofia no mor mai. Stephen Hawking la considerava morta, però no la va entendre mai cabalment. Un pot ser un cap brillantíssim en el seu àmbit (com l’astrofísica) i enganyar-se sobre la comprensió d’altres àmbits. Tornem als grans pensadors i pensadores: a partir d’ells/elles podrem continuar compartint temes, enfocaments, propostes... i assumir el regal de la vida (el regal de l’ésser) més conscientment.

El dia 22 podrem tenir una sessió magnífica amb en Grondin. És un savi vivent. En el sentit més literal de la paraula. Encarna l’actitud filosòfica, metafísica, en persona. Ofereix un testimoni de veritable passió pel pensament.