Últim capítol "Introducció Metafísica" J. Grondin - Reflexions Joan Ordi

Aquest últim capítol més la conclusió final del llibre mostren clarament la intenció que guia l’autor en oferir un llibre d’introducció a la metafísica. Potser la podem resumir en tres punts:

1) demostrar objectivament, a partir de l’estudi dels autors, que la metafísica no està morta o “superada”, sinó que les diferents vicissituds per què ha passat al llarg de la història del pensament ja donen testimoni per elles mateixes com resulta, d’inevitable, afrontar filosòficament qüestions d’ultimitat, les qüestions límit per al pensament; altrament no faríem filosofia;

2) que la metafísica resulta tan necessària com sempre per a la vida, ja que la persona no pot viure sense orientar-se enmig de la realitat assolint alguna idea – ni que sigui inicial o poc elaborada conceptualment – sobre la realitat en el seu conjunt i sobre el sentit darrer de tot plegat;

i 3) que la varietat tan gran de plantejaments, crítiques i contracrítiques al voltant de les grans figures del pensament – només cal pensar en les filosofies més destacades del segle XX – ha enriquit la metafísica d’una manera tan generosa i plural que aquest fet constitueix per si sol una prova pericial evident de la seva vitalitat, de com n’és, d’apassionant, fer filosofia fitant els ulls justament en les gran qüestions de fons que la van fer néixer a Grècia i sense les quals no podria continuar havent-hi pensament en sentit propi.

En acabar-se el curs d’enguany, personalment vull agrair la vostra infinita paciència amb una temàtica que no resulta gens fàcil. Sóc conscient que tot ha costat molt. Però no hi ha una manera fàcil de fer assequible la dificultat de la filosofia: ja ho he dit manta vegada. Invito, però, a no quedar-se amb la primera sensació de no abastar bé el que llegim. Resulta que la nostra ment o esperit – com vulgui cadascú – va treballant pel seu compte. La relectura posterior – per exemple – d’un determinat capítol del llibre acaba il·luminant-ne la comprensió. I un petit progrés en un punt fa possible que en una altra represa es desclogui la intel·lecció de tot un enfocament. Tot plegat resulta una mica màgic. N’he fet l’experiència dotzenes de vegades en l’estudi d’autors, textos, èpoques. Al començament, aquest fet m’enrabiava, perquè volia ser jo l’amo del temps en què havia de comprendre una cosa. Després he anat aprenent que l’amo és, més aviat, el tems de la comprensió, que segueix el seu ritme en cadascú i que requereix, per a cadascú, posar sobre la taula diferents accions realitzades “gratuïtament”, sense esperar un resultat immediat o controlable temporalment, però que s’acabarà produint: resums, relectures, esquemes de paral·lelismes per veure’n les diferències, aclariment de conceptes, preguntar-se contra qui es formula una teoria, contradir un plantejament per fer una inferència sobre la seva plausibilitat, resseguir l’evolució d’una idea en èpoques diferents per copsar-ne semblances i transformacions, relacionar qüestions de metafísica amb qüestions de teoria del coneixement (perquè són interdependents), comparar directament la tesi d’un autor amb la contraproposta d’un altre (per exemple, la Crítica de la raó pura d’Immanuel Kant amb la Introduction à la métaphysique d’Henri Bergson: és fantàstic fer aquest exercici! El sentit de 700 pàgines de Kant se’t revela de sobte després de 3 hores de treball amb un altre autor.), etc. No deixem, doncs, el llibre d’en Grondin al prestatge, arraconat en el lloc més dissimulat a la vista i empolsinant-se perquè les vostres mans no van a buscar-lo mai més. Al contrari, torneu a agafar-lo, deixeu-vos caure un altre cop sobre un autor (per exemple, rellegiu el capítol dedicat a Descartes: veureu com ara sí que compreneu millor Plató i Aristòtil!) i gaudiu de repassar, de repensar, de reqüestionar-vos les vostres conviccions, de relacionar una cosa amb una altra, de connectar la lectura amb la vostra experiència acumulada de la vida... Els llibres de filosofia són vius. La filosofia no mor mai. Stephen Hawking la considerava morta, però no la va entendre mai cabalment. Un pot ser un cap brillantíssim en el seu àmbit (com l’astrofísica) i enganyar-se sobre la comprensió d’altres àmbits. Tornem als grans pensadors i pensadores: a partir d’ells/elles podrem continuar compartint temes, enfocaments, propostes... i assumir el regal de la vida (el regal de l’ésser) més conscientment.

El dia 22 podrem tenir una sessió magnífica amb en Grondin. És un savi vivent. En el sentit més literal de la paraula. Encarna l’actitud filosòfica, metafísica, en persona. Ofereix un testimoni de veritable passió pel pensament.