Video de la tercera sessió

Tercera sessió d'aquest curs, 3 de desembre de 2011.
Introducció de Joan Ordi, resum de Narcís Maymí, debat de tots els participants.

Apropem-nos al pensament de Nietzche

Als membres del GLOF

Bon dia a tothom!

Per tal d’aclarir una mica més el que vam discutir ahir tot interpretant el prefaci de la Genealogia de la moral de Nietzsche, se m’acut proposar-vos la lectura d’un text i especificar un parell d’idees. Crec que així anirem apropant-nos més al pensament de Nietzsche.

(en aquest enllaç trobareu tot el document)

Arthur Schopenhauer, El món com a voluntat i representació.

El text següent conté la primera part del paràgraf § 54 del 4t llibre d’aquesta gran obra, que porta per títol: El món com a voluntat. Segona consideració. Afirmació i negació de la voluntat de viure un cop assolit l’autoconeixement.

Aquest paràgraf resulta aclaridor per entendre el prefaci de la Genealogia de la moral de Nietzsche. Confirma la tesi que vam establir a la sessió d’ahir al GLOF: que Nietzsche interpreta l’ésser – el gran tema de la metafísica clàssica – com a VIDA. La vida, que en l’home genera autoconeixement, és la veritable realitat metafísica que la filosofia cerca al darrera de l’aparença de les coses, al darrere del que anomenem FENÒMENS, que és tot allò que se’ns presenta als sentits com a experiència quotidiana. Recordeu: podem definir la METAFÍSICA com l’intent filosòfic de descobrir l’autèntica realitat més enllà del que semblen ser les coses i del que existeix en el seu conjunt. La pregunta de la metafísica és: en què consisteix últimament la realitat?

Ja us vaig comentar a les dues sessions introductòries que el gran mestre de Nietzsche va ser SCHOPENHAUER. Ell mateix li va retre tribut en dedicar-li la tercera consideració intempestiva, titulada De Schopenhauer com a educador. Del seu mestre, Nietzsche va rebre les tres intuïcions fonamentals de la seva pròpia metafísica: 1) que la VIDA (que Schopenhauer converteix en objectivació de la VOLUNTAT) és el veritable ÉSSER que la metafísica sempre havia cercat i que havia teoritzat com a FORMES o IDEES (Plató) o com a SUBSTÀNCIA (Aristòtil). 2) Que, contra la metafísica de Plató, la VIDA s’explica per ella mateixa, no des de fora d’ella ni des de la pretesa altura superior d’un suposat món transcendent. Per tant, la IMMANÈNCIA, i no pas la TRANSCENDÈNCIA, constitueix, tant per a Schopenhauer com per a Nietzsche, la manera correcta de mirar filosòficament aquest món, que contra Aristòtil no consta de substàncies (no som, per exemple, un jo profund o ànima), sinó merament de fenòmens. I 3) que la vida no és res més que VOLUNTAT, pulsió cega, impuls, instint, tendència, força originària, poder que desitja objectivar-se en mil formes diverses, en milions d’individus que realitzen una mateixa FORMA: la vida és un voler viure, és voluntat de vida en Schopenhauer i voluntat de tenir més vida, poder que vol augmentar la vida, vida que vol créixer vivint més encara en Nietzsche. Ja veieu que la impossibilitat de definir la VIDA sense utilitzar paraules que denotin una idea de vitalitat, poder, expressivitat, desig, voluntat, tendència, impuls, força, etc. confirma l’enfocament de Nietzsche: que no hi ha res anterior ni superior a la vida, raó per la qual aquesta no es pot definir des d’una realitat més constitutiva, anterior o pregona. Si la vida és ella mateixa la realitat que tot ho explica, ¿com podria ser explicada, definida, descrita al marge d’ella mateixa i sense repetir en la definició el que volem definir?

La vida no té cap fonament ni apunta a cap meta que la transcendeixi per damunt d’ella. La vida genera el seu propi autoconeixement en l’home. I ara comprendreu millor el prefaci de la Genealogia de la moral: ¿com podem creure que, malgrat tots els segles de cultura i filosofia occidentals, malgrat els enormes avenços de les ciències, en el fons no ens coneixem? Simplement perquè encara no hem adreçat la mirada cap al “lloc” on trobaríem l’autèntic coneixement, la veritable realitat i el més elevat sentit de les coses: la VIDA. I si no adrecem la mirada cap a aquí, tampoc no entendrem el valor de les nostres construccions intel·lectuals, com ara la MORAL. També la moral o ètica és una funció de la vida. No, però, la moral occidental, que ha imposat a la vida unes categories que li han impedit la possibilitat d’exercir plenament la seva voluntat de poder, el seu desig de créixer en intensitat i desplegar-se sense entrebancs en la immanència. El prefaci, doncs, ens ofereix la clau de lectura de tota l’obra: la moral occidental és nihilista, ha destruït la vida, ha empetitit, afeblit i humiliat la realitat més “sagrada” que hi ha: la VIDA. I ara toca desmuntar l’error d’aquesta metafísica descomunal i reinterpretar l’ÉSSER com a VIDA, no com a FORMES o IDEES TRANSCENDENTS, però tampoc com a SUBSTÀNCIA o ENS. No som res més que fenòmens de la vida. I la realitat no és res més que vida. Per això la moral no ha de ser res més que expressió valorativa de l’únic valor que hi ha i que origina els seus propis valors: la VIDA.

Ja sé – ho estic sentit a distància – que tot aquest discurs sobre la vida us provoca molts dubtes, preguntes i àdhuc una incomoditat notable. Gairebé noto com si us maregés i tot. Però heu de tenir paciència. Heu d’aprendre a suportar la basca d’un pensament que sempre va contracorrent, per segles que passin. El seu autor va escriure consideracions intempestives, extemporànies, contràries a les valoracions i opinions a la moda. I ho eren no només per al seu temps: quan les llegeixes, és com si des de la tomba t’estigués mirant a la cara i et digués: “Ho veus? Això va per tu.” Al final, però, de la Genealogia de la moral, tot i haver vomitat alguna vegada pel camí, trobareu el bàlsam de la claredat. Us resultarà del tot palès què volia dir Nietzsche, que és el que ara ja intuïu, però que encara no posseïu amb el poder dels conceptes clars i distints. Només que – i aquesta és la propera paradoxa que ens hem d’esperar – el resultat final de la lectura crearà encara més perplexitat, sorpresa, fins i tot més irritació i vertigen. Així, però, es complirà perfectament la finalitat del GLOF: deixar que un text filosòfic provoqui un veritable debat a l’entorn de les idees. I ja sabeu que els debats són dolorosos: s’assemblen a un combat de boxa, en què amb una mica de sort pots col·locar un bon cop de puny, però has de pagar el preu de rebre més d’un directe a la cara. Potser per això els qui tenen la veritat absoluta s’allunyen dels espais en què es generen debats.

Fixeu-vos, doncs, en el text següent de Schopenhauer. Hi trobareu una base molt interessant per entendre Nietzsche. I potser també perdreu la por a la mort.

Bona feina!

Joan Ordi

4-12-11

Confío en que los tres primeros libros hayan dado lugar al conocimiento claro y cierto de que en el mundo como representación a la voluntad se le ha abierto un espejo en el que se conoce a sí misma con grados crecientes de claridad y perfección, el más alto de los cuales es el hombre, cuya esencia, sin embargo, solo recibe su completa expresión a través de la serie conexa de sus acciones; y es la razón la que hace posible esa conexión autoconsciente de tales acciones, al permitirle siempre abarcar in abstracto la totalidad de las mismas.

La voluntad, que considerada en sí misma carece de conocimiento y no es más que un afán ciego e incontenible tal y como la vemos manifestarse en la naturaleza inorgánica y vegetal con sus leyes, así como en la parte vegetativa de nuestra propia vida, al añadírsele el mundo de la representación desarrollado para su servicio, obtiene el conocimiento de su querer y de qué es lo que ella quiere, que no es más que este mundo, la vida tal y como se presenta.

Por eso llamamos al mundo fenoménico su espejo, su objetividad: y puesto que lo que la voluntad quiere es siempre la vida precisamente porque esta no es más que la manifestación de aquel querer para la representación, da igual y es un simple pleonasmo que en lugar de decir «la voluntad» digamos «la voluntad de vivir».

Puesto que la voluntad es la cosa en sí, el contenido interno, lo esencial del mundo, pero la vida, el mundo visible o el fenómeno es el simple espejo de la voluntad, este acompañará a la voluntad tan inseparablemente como al cuerpo su sombra: y donde haya voluntad habrá también vida y mundo. Así pues, la voluntad de vivir tiene asegurada la vida y mientras estamos llenos de voluntad de vivir no podemos estar preocupados por nuestra existencia ni siquiera ante la visión de la muerte. Sí que vemos al individuo nacer y perecer: pero el individuo es solo fenómeno, no existe más que para el conocimiento inmerso en el principio de razón, en el principium individuationis: para este el individuo recibe su vida como un regalo, nace de la nada, luego con la muerte sufre la pérdida de aquel regalo y vuelve a la nada. Pero consideremos la vida filosóficamente, es decir, según sus ideas, y encontraremos que ni la voluntad, la cosa en sí en todos los fenómenos, ni el sujeto del conocimiento, el espectador de todos ellos, son afectados por el nacimiento y la muerte. Nacimiento y muerte pertenecen al fenómeno de la voluntad, esto es, a la vida; y es esencial a esta presentarse en individuos que nacen y perecen en cuanto fenómenos pasajeros, surgidos en la forma del tiempo, de aquello que en sí mismo no conoce tiempo alguno pero que se ha de presentar justamente de la forma mencionada para objetivar su verdadero ser. Nacimiento y muerte pertenecen de la misma manera a la vida y se mantienen en equilibrio como condiciones recíprocas uno del otro o, si se prefiere, como polos de todo el fenómeno de la vida. La más sabia de todas las mitologías, la hindú, expresa esto dando precisamente al dios que simboliza la destrucción y la muerte (como Brahma, el más pecador y el dios inferior de la Trimurti¹ imboliza la procreación, el nacimiento, y Visnu la conservación), dando -decía- precisamente a Siva como atributo, junto al collar de calaveras, el lingam,² ese símbolo de la procreación que aparece aquí como compensación de la muerte; con lo que se da a entender que procreación y muerte son correlatos esenciales que se neutralizan y compensan mutuamente. - Este era también el ánimo que impulsaba a los griegos y romanos a adornar los lujosos sarcófagos tal y como aún los vemos: con fiestas, danzas, bodas, cacerías y bacanales, con representaciones de la más vehemente ansia de vida, que no solo se nos presenta en tales diversiones sino incluso en grupos lujuriosos que llegan hasta el apareamiento de sátiros y cabras. Está claro que su fin era remitir con el mayor énfasis desde la muerte del individuo llorado a la vida inmortal de la naturaleza y de ese modo, aunque sin un saber abstracto, dar a entender que toda la naturaleza es el fenómeno y también el cumplimiento de la voluntad de vivir. La forma de este fenómeno es el tiempo, el espacio y la causalidad, y a través de ellos la individuación, la cual implica que el individuo ha de nacer y perecer, cosa que no impugna la voluntad de vivir, de cuyo fenómeno el individuo es un simple ejemplar o espécimen particular, como no ofende a la totalidad de la naturaleza la muerte de un individuo. Pues no es este sino exclusivamente la especie lo que le importa a la naturaleza y aquello en cuya conservación se empeña con toda seriedad, cuidando de ella con tanto derroche a través del enorme excedente de gérmenes y el gran poder del instinto de fecundación. En cambio, el individuo no tiene ni puede tener para ella valor alguno, ya que su reino es el tiempo infinito, el espacio infinito y, dentro de ellos, el infinito número de individuos posibles; por eso está siempre dispuesta a dejar morir al individuo que, en consecuencia, no solo está expuesto a sucumbir de mil maneras y por las contingencias más nimias, sino que está ya originariamente destinado a ello, y a ello le enfrenta la naturaleza desde el instante en que ha servido a la conservación de la especie. Esta es la manera en que la naturaleza misma expresa con total ingenuidad la gran verdad de que solo las ideas, no los individuos, tienen verdadera realidad, es decir, son la perfecta objetivación de la voluntad. Y dado que el hombre es la naturaleza misma y, por cierto, en el grado máximo de su autoconciencia, pero la naturaleza no es más que la voluntad de vivir objetivada, puede que el hombre, si ha captado este punto de vista y se mantiene en él, se consuele con razón de su propia muerte y la de sus amigos volviendo la mirada a la vida inmortal de la naturaleza, que es él mismo. Por lo tanto, así se ha de entender Siva con el lingam, así aquellos sarcófagos antiguos que con sus imágenes de la vida más ardiente gritan al observador quejoso: Natura non contristatur.³

Que generación y muerte se han de considerar como algo perteneciente a la vida y esencial a ese fenómeno de la voluntad se deriva de que ambos se nos presentan como las expresiones sumamente potenciadas de aquello en lo que consisten todas las restantes formas de vida. Esta no es, en efecto, más que un continuo cambio de la materia bajo la firme persistencia de la forma: y precisamente eso es la mortalidad de los individuos en la inmortalidad de la especie.

Arthur Schopenhauer

1 La Trinitat hindú.

2 És el fal·lus, símbol sexual del poder de la vida.

3 “La naturalesa no s’entristeix.”

Video de la segona sessió del curs

Segona sessió, 5 de novembre de 2011



Apunt de començar la tercera sessió!

El video de la primera sessió d'aquest curs

Aquí teniu el video de la primera sessió d'aquest curs, el de l'1 d'octubre de 2011

Xerrada de Josep Ramoneda

Aquí teniu l'enllaç de la conferència de Josep Ramoneda, dins del cicle "Principis?" de l'AIFA (Ateneu Interactiu de la Fundació Aplicació) de Callús el dia 14 de novembre de 2011.


Ens informen que n'hi haurà més!

Per al curs vinent...

La lectura que hem triat per al curs vinent, que ja constituirà la cinquena versió del GLOF és el llibre "Genealogia de la moral", de Nietzsche. És un text molt crític, honest des de la perspectiva radical de l'autor, i que fa pensar molt, ja que obliga a posicionar-se davant de temes ètics de vital importància per a la vida humana. De ben segur que no ens deixarà gens indiferents! Observeu, però, que és tracta d'un volum de més de 230 planes, dividit tan sols en tres dissertacions, com tres tempos d'una simfonia, que alhora són llargs, recurrents, amb ritmes de diferent intensitat, construïts com els braços en espiral d'una galàxia. Realment, Nietzsche era un filòsof músic: escrivia com qui compon una simfonia, cosa que té la virtut d'oferir el tot anticipant-se en cada fragment i de fer de cada idea o tema l'esbós inicial de l'arquitectura de conjunt. Les tres dissertacions, a més, estan plenes de metàfores, que pretenen, però, contenir més veritat que la descripció més científica possible d'un estat de coses. El recurs de la metàfora no constitueix, doncs, en Nietzsche un simple adornament literari: és l'única manera de mostrar la potència de les idees destruint els ídols que Occident ha aixecat en la forma d'una gran cultura mentidera. La gran metàfora dels valors ètics d'Occident només es pot desemmascar amb noves metàfores. Tot el llenguatge no és res més, per a Nietzsche, que la imposició de metàfores als nostres sentits i percepcions, a la vida en el fons. Les paraules semblen reflectir com un mirall realitats existents per se, però no són res més que creacions il·lusòries dels nostres interessos inconfessats. El diví Plató va voler anul·lar aquesta logomàquia inevitable amb què sempre estem interpretant la vida i es va inventar la teoria de les paraules com a Idees eternes i immutables de les coses. El cristianisme va sancionar l'accés a la Veritat a través del llenguatge, com si aquest fos la casa de l'ésser (Heidegger). Tot plegat una confusió imperdonable que ha portat Occident per un camí errat. La "Genealogia de la moral" vol mostrar on vam començar a anar foraviats, en quina fase de desgavell ens trobem i com podem retornar a la perspectiva més adient sobre la nostra condició humana. Que no ens passi res, doncs, amb aquest martell herètic! Que l'estiu ens ajudi a pair-lo amb calma, perquè no se'ns indigesti agrament.

Últimes sessions d'aquest curs

Aquest dissabte 9 d'abril hem acabat els dos últims capítols del llibre: Del sentido de la vida. Des d'aquí agraim a en Josep i la Fina la seva exposició i el treball realitzat. Als enllaços següents podeu trobar el resum de cada capítol (capítol 11, capítol 12)

A continuació us comentem el treball que farem les properes sessions

• el 28 de maig, hem convidat a un filòsof perquè contrasti amb nosaltres el tema del llibre d'aquest any: del sentit de la vida.
• 18 de juny, (hem ampliat aquesta data) volem discutir "la feliz desesperanza" de André Comte-Sponville, a través del document que ens va passar en Joan i que també tenim penjat al blog

El 28 de maig ens quedem a dinar, així convidarem al ponent. Cal que ens envieu un missatge a en Joan per tal de confirmar que us quedeu.

(Us recordem que al blog hi tenim tots els resums penjats: http://iglof.blogspot.com

tercer i quart capítol "Del sentido de la vida"

El passat dissabte 18 de desembre vam parlant del tercer i quart capítol de llibre.
El resum del tercer capítol va anar a càrrec de la Immaculada, que ens va presentar una imatge en forma de rresum i el resum mateix.
En Mingu va presentar la síntesi del quart capítol.
Els dos capítols comentants van ser una mica difícil d'entendre i valorar, durant el debat posterior, vam anar matisant alguna idea i sobretot vam veure la intenció d'en Grondin.
En Joan també ens va enviar la seva síntesi i reflexió del llibre fins al captítol 4 per poder anar interioritzant tot el que estem parlant.

Ja podeu consultar tots aquest documents al blog.

Us recordem que la propera trobada és dissabte 15 de gener de 2011 a Callús a partir d'un quart de 12.

Missatge del blog

Immaculada

Sessió del 20 de novembre

Salutacions a tothom!

Només dues ratlles per expressar la satisfacció d'haver compartit una altra sessió del GLOF, i tan rica com n'ha estat! Són moltes les qüestions que trobem relacionades amb el gran tema de la pregunta pel sentit de la vida. I també són moltes les coses que anem comentant a les sessions tot aprofitant la lectura del llibre d'en Grondin. Endavant, doncs, i gràcies als qui heu preparat síntesis (Francesca i M. Dolors) i als qui en preparareu les següents (Immaculada i Mingu)!

Ens ha alegrat també comptar amb noves incorporacions i hem trobat a faltar alguns membres del grup que altres anys han pogut participar-hi més assíduament. En la distància i en la proximitat, però, restem tots units amb el sentiment de compartir que les noves tecnologies també fan possible.

Us adjunto el text de síntesi que us he promès avui sobre "La feliz desesperanza".Només desitjo que pugui ser una guia per fer una lectura personal de l'obra de referència i criticar els meus comentaris. Recollint el suggeriment d'en Josep Planas, cap a finals del curset podríem dedicar una sessió a comentar aquesta obreta-entrevista, així com el darrer llibre d'en Hawking.

De moment, però, que siguem feliços/felices assaborint el sentit de la vida en el gust per les coses que valen la pena!

Joan

missatge penjat al blog: http://iglof.blogspot.com/

4t curs consecutiu

Benvolgudes amigues,
benvolguts amics,

A punt per llegir junts el nou llibre del curs? A punt per deixar-nos interrogar per Grondin i pels companys de camí?

Algunes de vosaltres ja ens heu fet arribar les vostres primeres impressions de la lectura d’estiu i les valoracions ens han animat molt. Estem d’acord que les qüestions que el llibre planteja són fonamentals i també estem segurs que les sessions dels dissabtes ens ajudaran a un encontre real amb el text a través d’aquesta comunitat de sentit que amb el temps i amb la generositat de tots hem sabut construir. Felicitem-nos-en!

Tot seguit, us recordem la lectura, alhora que us fem una proposta de calendari i horari.

Llibre: Jean Grondin, Del sentido de la vida.Un ensayo filosófico, Barcelona: Herder, 2005.

Dates: 16 octubre, 20 novembre, 18 desembre, 15 gener, 12 febrer, 12 març, 16 abril i 21 de maig.

Horari: ¼ de 12 a ¼ de 2

Pla discussió: El primer dia (16 d’octubre) en Joan ens farà la presentació del llibre a partir del capítol introductori. El 21 de maig farem la cloenda en un nou format en què estem treballant. La resta de les sessions necessitem de la col·laboració de tots

per construir junts la lectura. Pensàvem discutir dos capítols per sessió, però enguany us faríem la proposta d’obrir-nos més al debat. Per aquesta raó us suggerim una restricció de temps en les intervencions de síntesi del capítol. Pensem que estaria bé dedicar no més de 15 minuts a la síntesi de les idees centrals del capítol i uns 15 minuts més per a les reflexions personals, l’explicitació dels dubtes i la proposta de qüestions a la resta de companys.

Penseu a convidar totes aquelles persones a qui penseu pugui interessar el GLOF. Ja sabeu que volem ser un grup OBERT. En la difusió ens ajuda aquest any els fulletons que tan bé es van elaborar el curs passat. Feu-ne ús, i si us calen més ens ho dieu.

Res més, sinó expressar-vos la il·lusió sincera que tenim de retrobar-vos.

Una abraçada!!

Joan

Eduard

Calendari fí de curs 2010

Dissabte passat, dia 27 de març, vam tenir la sessió sobre Betti, Habermas i Ricoeur. Tot i que érem poques persones, vam poder gaudir d'una bona presentació del Narcís i de la Maria Dolors, i vam poder comentar i aclarir dubtes i matisos importants. També vam llegir i comentar un fragment de "Veritat i mètode" que aclareix la concepció del llenguatge d'en Gadamer. Us l'adjunto, així com altres textos la lectura dels quals complementa les síntesis que anem fent i ens introdueix al pensament dels autors. D'altra banda, aquest fet em suggereix una idea que també vam comentar dissabte passat, i és la següent. Ja portem tres anys fent un apropament a la història de la filosofia. Primer ens hi va ajudar l'obra d'en Luc Ferry, que destaca cinc moments cabdals del pensament occidental. Després ens vam concentrar en la filosofia de Ludwig Wittgenstein, per tenir un primer accés a l'anomenada "filosofia del llenguatge" o "gir lingüístic de la filosofia" del segle XX. I així vam considerar que calia iniciar-se en un plantejament filosòfic ben característic del segle XX: la filosofia hermenèutica. Per tant, ara ja coneixem força escoles filosòfiques, ens hem apropat a diferents autors de renom i hem tastat alguns dels seus escrits. No seria, doncs, arribada l'hora d'afrontar la lectura i comentari íntegres d'una obra important d'un d'aquests autors? No us agradaria endinsar-vos en la comprensió d'una de les obres que han marcat la història del pensament occidental? Per suposat que tindríem tots els ajuts que calguessin per entendre-la bé i treure'n un profit. L'Eduard i jo creiem que, després de tres anys, ara ja hem de ser una mica més agosarats, agosarades. A més, sentiríeu un plaer immens en veure que la lectura del text us ajuda a entendre millor tots els apropaments que hem fet en aquests tres cursos. Sotmetem, doncs, a la vostra consideració aquesta idea, perquè la discutim en el GLOF la darrera sessió.

Ara, justament, ens hem de programar bé de cara a final de curs. Només resten dues sessions: la del 24 d'abril i la del 29 de maig. En aquesta darrera sessió podrem gaudir d'una videoconferència amb en Jean Grondin, des de Montréal, tal com ens ha promès. Aniria molt bé, però, que ens quedéssim tots i totes a dinar, no només per compartir la taula de final de curs, sinó també per decidir què fem el curs que bé. I també podria ser que, per l'enorme diferència horària amb Montréal (6 hores menys), hàgim de tenir la videoconferència després de dinar, cosa que ja us comunicarem de seguida que ens contesti l'autor. El que sí que hauríem de preveure és poder comptar amb la sessió habitual, el dinar i mitja tarda si calgués. Per això us demanem que organitzeu la vostra agenda en aquest sentit. Convindria fer un ple del GLOF el dia 29 de maig; altrament, el professor Grondin podria pensar que per quatre persones no calia tant d'enrenou. Oi que m'enteneu? I una altra cosa en aquesta línia: hauríem de poder elaborar una bateria de preguntes per al professor Grondin, com ja vam fer per al professor Ferry. Es tractaria de dubtes que teniu sobre el llibre, els autors, les lectures fetes i sobre la concepció de la filosofia del mateix Grondin. Us adjunto algun arxiu que us aproparà al pensament de Grondin més enllà del llibre que hem treballat. Segur que us inspirareu i m'enviareu, si us plau, alguna pregunta. M'encarregaré d'anarles agrupant i polir-les o precisar-les si calgués. Seríeu tan amables, doncs, d'enviar-me preguntes al meu correu? També m'hauríeu de comunicar quants serem a dinar, ja que l'Eduard reservarà el restaurant.

Restem a l'espera de les vostres notícies en aquesta recta de final de curs que ja se'ns tira a sobre.

Joan Ordi

Díptic informatiu

En breu esperem ternir-lo entre mans, de moment de forma virtual!

Més sobre Hipàtia i la película Àgora

Acabo de llegir un breu article de l'Ignasi Aragay en què, basant-se en l'estudi "Hipatia de Alejandría" de Carme García i companyes, indica tres errors importants de la pel·lícula d'Amenábar.Sembla, doncs, cada cop més necessari que ens llegim l'esmentat llibre, per tenir més elements de judici sobre Hipàtia.

He trobat per internet textos clàssics que donen un testimoni sobre Hipàtia. Els enllaço perquè defineixen clarament les dues òptiques contraposades amb què se la va jutjar.

Finalment, us enllaço un article històric interessant - sembla equànim - de Wikipedia, en què veureu com el bisbe d'Alexandria, Ciril, no queda històricament ben parat.I també un discurs de Benet XVI sobre Ciril en què intencionadament no fa cap referència a les greus acusacions històriques que pesen sobre aquest personatge.

Joan

Article Ignasi Aragay
Textos clàssics
Wikipedia Hipàtia
Discurs Benet XVI

Mar adentro

Us trameto dos documents que m'ha fet arribar en Joan Caus i que crec que seria bo penjar pel seu interès:

- Una entrevista a Amenábar

- Un comentari d'en Joan Caus a la pel·lícula "Mar adentro".

Ja veieu, ens ho passarem bé dissabte 28!

Eduard

Comentari de Mar adentro:"Mar adentro"
Entrevista a Amenábar: entrevista (problemes tècnics...
un parell de dies i ho soluciono!)

Material per reflexionar sobre Àgora

Us faig a mans nou material de reflexió per al nostre blog. En aquest cas per gentilesa d'en Xavier Valls, professor de filosofia de l'IES Pius Font i Quer, de Manresa que ens acompanyà en la darrera trobada.

Aquest document "Hipàtia" el va preparar en Xavier Valls, per als seus alumnes a partir i més enllà de les novel·les:

• Marta Sofía, AGORA. Col·lecció Clàssica, 816. Columna Edicions, s.a. Barcelona, 2009. (La novel·la basada en la pel·lícula d’Alejandro Amenábar.) Hi ha edició castellana, en format de butxaca.

• Khaled Hossein, Mil sols esplèndids. Col·lecció Amsterdam Llibres. Edicions Ara Llibres, s.c.c.l. 4a. Edició, Barcelona, 2008. (Novel·la) Hi ha edició de butxaca en edició catalana i castellana

Tot i que volgudament no pretèn ser un document exhaustiu ni tampoc d'anàlisi crítica, esdevé molt suggeridor i és didàctic i ordenat. Recull un complet conjunt de textos -guió, pròpis i cites- a partir dels següents nuclis temàtics:

Filosofia (p.1 a 5)

Dades històriques (p 6 i 7)

Mort d'Hipàtia (p. 8 a 10)

Fòrum Filo2 Àgora (p10 i 11)

Aprofito aquest correu per agrair al Xavier el seu mestratge i la vàlua d'aquest seu gest. De ben segur que en serà d'interès!

Eduard

Aquí trobareu el document

Els documents de la primera sessió

Ja hem fet la primera sessió de l'obra de Jean Grondin, "¿Qué es la hermenéutica?".
Va ser dissabte passat, on vam fer el calendari, vam presentar el follet de difusió que en breu us farem a mans, així com vam reajustar el calendari i vam començar a repartir capítols del llibre.
Us hem posat tots els documents per compartir a la barra del costat... aquí us deixo els enllaços!


Hipàtia Maria Lluïsa Latorre
Jean Grondin (Joan Ordi)
Jean Grondin (Universitat de Montreal)
Jean Grondin - El legado de Gadamer
Jean Grondin Entrevista 3-5-09

Calendari i Pla de Treball 2009 - 2010

Dies: 31 d’octubre, 28 de novembre, 5 de desembre, 30 de gener , 20 de febrer, 27 de març, 24 d’abril i 29 de maig.

Horari: 11.30-13 h.

Lloc: Callús (Fundació Aplicació)

Inici Glof 2009-2010

Benvolguts amic i amigues del GLOF,

Volia recordar-vos només que el proper dissabte, dia 31 d'octubre, ens tornarem a veure a Callús, a les 11h30 per iniciar la lectura i comentari entre tots de l'obra de Jean Grondin, "¿Qué es la hermenéutica?", Barcelona: Herder 2008, ISBN: 978-84-254-2571-4. Aquest curs tindrem, doncs, l'oportunitat de prendre contacte amb un dels corrents filosòfics més importants del segle XX i que aixopluga un munt d'autors molt interessants. Aniria molt bé que poguéssim arribar a Callús havent fent la lectura de la introducció (pp. 13-20). En aquesta primera reunió fixarem també el calendari de la resta de trobades i la dinàmica de participació en la síntesi dels diferents capítols.

No cal recordar-vos que valdria la pena d'oferir a d'altres persones la possibilitat de participar en el grup, ja que per la seva concepció està obert a tota persona que desitgi llegir i comentar en un grup d'amics el sentit d'un llibre de filosofia. Mireu, doncs, si en el vostre món de familiars, treball i amistats hi ha alguna persona a qui li abellís la idea de participar en el grup. Siguem generosos com la mateixa filosofia ho és, ja que acull tothom qui vulgui sentir l'encís de la seva atracció (filosofia = amor que la saviesa ens inspira). El díptic que la Immaculada està preparant, també ens ajudarà a poder fer propaganda del grup.

Finalment, us volia recomanar que aneu al cinema a veure "Àgora" d'Amenábar. En un cert sentit, es tracta de la biografia d'Hipàtia, filòsofa, matemàtica i astrònoma de l'Alexandria del segle IV dC. En un altre sentit, la pel·lícula em sembla que porta un missatge de fons interessant, que potser no apareix a primera vista. Deixant de banda, però, la qüestió del sentit de la pel·lícula, la figura d'Hipàtia és molt digna de ser recordada, valorada i estimada. I per això em pregunto si no seria interessant organitzar un dia un videofòrum sobre la pel·lícula, atès que és fàcil descarregar-la d'internet. Sotmeto, doncs, aquesta idea a la vostra consideració i ja acabarem de comentar-la el proper dissabte, si us sembla bé.

Dissabte que ve també podré fer-vos obsequi d'un exemplar de la biografia en català sobre Wittgenstein, ja que l'editorial m'ha regalat uns quants exemplars del llibre. Acaba de sortir també "Una història audiovisual de les idees" i el llibre sobre Krüger, que us mostraré el dissabte.

Si algú necessités que l'anem a recollir al tren a Manresa, digueu-nos-ho i ho farem amb molt de gust. Des d'Igualada també tenim disponibilitat de places en cotxes (tel.: 938054649 i 649912834).

Crec que estarem tots molt contents/tes de poder-nos retrobar i eixamplar el nostre cercle a d'altres persones.

Amb aquest desig, tant l'Eduard com jo us saludem amb molt afecte.

Joan Ordi

Escalfant motors del nou curs

Benvolguts amics i amigues,

Tal com vàrem quedar a finals del curs passat, hauríem de decidir el llibre que hauria d’ajudar-nos a la cerca que vàrem iniciar plegats ara ja fa dos anys. L’objectiu bé s’ho val ( comprendre el nostre viure!) i els companys de camí sens dubte (hem anat esdevenint amics que ja fa dies trobem a faltar-nos) .

Sense més preàmbuls, us fem dues propostes i us pregaríem que ens contestéssiu abans d’acabar aquest mes. Pensem que teniu temps de consultar els llibres i de donar-nos un retorn de les vostres impressions. D’aquesta manera a primers d’octubre ja podríem endegar la preparació de les trobades.


*proposta*: Àmbit i llibre de discussió. Us demanem d’escollir una de les dues propostes o bé plantejar una altra alternativa.

a) Centrar-nos en un dels corrents filosòfics contemporanis més fecunds. Concretament, l’hermenèutica i ho faríem de la mà del llibret de Jean Grondin /¿Qué es la hermenéutica?/ de l’editorial Herder (Barcelona, 2008). Es tracta d’un molt bon llibre . Breu , clar i conceptualment
molt ordenat. El podríem completar amb textos dels autors centrals (Gadamer, Ricoeur, Heidegger, Derrida, Rorty i Vattimo). La dinàmica de les sessions segurament acabaria acostant-nos més al CURS-seminari i temàticament tindria continuïtat amb les sessions que fantàsticament conduí l’any passat en Joan.

b) Entrar en diàleg amb els "fars" que han orientat el pensament occidental i discutir les preguntes més pregones que han formulat les més grans ments: Plató, Aristòtil, St. Agustí, St.Tomàs, Descartes, Spinoza, Kant, Hegel, Kierkegaard, Nietszche, Husserl, Heidegger,.....
Ens hi ajudaria el llibre de Leszek Kolakowski, /Las preguntas de los grandes filósofos /de l’editorial Arcadia (Barcelona ,2008). Es tracta d’un llibre molt més senzill que l’anterior però idoni per repensar les preguntes més grans que s’han expressat i esbossar entre tots plegats
línies de resposta . El format de les sessions segurament acabaria
acostant-nos més al seminari-DEBAT .

c)
..........................................................................

Calendari

*Proposta*:
Calendari , horari i lloc

Dies: Darrers dissabtes de mes . Concretament, 31 d’octubre, 28 de
novembre, 19 de desembre, 30 de gener , 27 de febrer, 27 de març, 24
d’abril i 29 de maig.

Horari: 11.30-13 h.

Lloc: Callús (Fundació Aplicació)


Aprofitem aquest correu per agrair-vos de cor la implicació del curs
passat i saludar-vos molt, molt cordialment. També us recordem de no
oblidar-vos d'invitar qui vulgueu, ja que com sabeu voldríem ser un grup
ideològicament obert.

Fins ben aviat!!

Joan i Eduard