diumenge, 28 d’abril del 2019

diumenge, 24 de febrer del 2019

Reflexió a l'entorn del llibre de Jean Grondin - Joan Ordi

Deixo aquí un parell de reflexions que em faig a mi mateix, però en veu alta, i per això les comparteixo per si les voleu llegir (si no, la paperera suporta moltes coses).

1.       El llibre d’en Grondin està molt ben matisat. Presenta els autors de manera objectiva i fa justícia als comentaristes dels autors que els han estudiat bé i ens guien en una interpretació adient, no esbiaixada. Es tracta, doncs, d’un llibre interessant i que ens pot ensenyar molt. Val la pena valorar-lo, reconèixer l’esforç d’explicació i de síntesi que l’autor fa perquè el lector/a comprengui finalment què és la metafísica, quins rostres diferents ha tingut al llarg de la història de la filosofia i com n’és, d’important, incorporar una actitud metafísica a la vida quotidiana. Una bona assimilació del llibre ens donaria la certesa que ara ja sabem de què tracta la filosofia i què podem fer amb ella en el pla aparentment més senzill de la vida rutinitzada.

2.       Si ens costa la lectura del llibre i hi ha força coses que no acabem de comprendre cabalment, no cal que ens desesperem ni que abandonem el llibre. Hi ha una fase en la introducció a la filosofia en què vas una mica a cegues, intentant aferrar-te a una nansa en la foscor que no saps on és. Però si, malgrat aquesta experiència de patiment intel·lectual, continues endavant i segueixes llegint i reflexionat sobre allò que sí que vas entenent, aviat vindrà la fase en què una relectura o tercera lectura ja fa comprendre l’enfocament de fons i et permet relacionar idees i problemes, i comences a gaudir de l’activitat filosòfica com a tal. Ja ho sabeu: el veritable plaer, el plaer veritablement humà, el plaer que realment ens satisfà a fons no pot no anar acompanyat d’un sofriment inicial i iniciàtic. Dic “iniciàtic” perquè cal iniciar-se en el plaer de debò, car no ve donat per gaudi espontani, sinó per treball d’autosuperació.

3.       Cada vegada sóc més conscient que hem de respectar els autors pel que ells/elles diuen, pel problema de què parteixen, per l’enfocament que adopten, per la seva manera pròpia de tractar una qüestió que nosaltres, en canvi, situem espontàniament en una altra dimensió o context. Per exemple, i ja que a la sessió anterior vam comentar Spinoza, considerem evident parlar de l’ètica des d’una perspectiva psicològica (el sentiment o sensació associat a les conductes, o el benestar de la persona) o sociològica (els valors de la societat, per exemple) i ens costa aleshores de relacionar l’ètica amb la metafísica, amb la filosofia quan es pregunta sobre la realitat última com a tal. I per això no sabem què fer amb un autor com Spinoza quan dedica més de la meitat del seu llibre sobre ètica a la metafísica i a la teoria del coneixement. I llavors podem caure en la temptació de prescindir de tota aquesta part fonamental, fonamentadora, del seu llibre. El mateix Kant ens ensenyarà en el capítol següent que no es pot tractar adequadament la qüestió de l’ètica sense plantejar-se la possibilitat de la metafísica. Ergo no pot estar errada la història de la filosofia quan, a través de múltiples enfocaments diferents entre si, ens mostra una línia constant que vincula ètica i metafísica.

4.       Em faig aquesta reflexió per no cedir jo mateix a la temptació de psicologitzar o sociologitzar l’ètica i els altres temes de què també s’ocupa la filosofia. Considero que la filosofia constitueix un àmbit de competència propi que cal salvaguardar davants els intents de difuminar-la o absorbir-la en les ciències humanes , com si fos una matèria més de les humanitats. Personalment no hi estic d’acord. Sóc tan guerrer com qui vulgui a l’hora de defensar les humanitats, però em sorprèn i m’estranya moltíssim que els mateixos que defensen les humanitats amb tanta proclamació de lucidesa, no s’adonin ni defensin igualment l’especificitat de la filosofia dintre, fora i al costat de les humanitats. Voldria dir-ho clarament: la filosofia no és una matèria més de les humanitats. A part que la maniobra de situar la filosofia dintre del paquet de les humanitats i treure-la així, amb totes elles, del paquet de les ciències, tendeix a induir la sensació que tampoc la filosofia no és una disciplina amb rigor intel·lectual, seriosa, com el que els clàssics grecs, els medievals i l’idealisme alemany anomenaven “ciència”: ciència dels principis generals de l’ésser, ciència de l’ésser necessari, doctrina de la ciència, ciència de l’esperit... Hem convertit les ciències en l’única forma de ciència! En som conscients? I, per assegurar a les humanitats alguna parcel·la d’existència en aquest món cientifitzat (un món de només ciències), les hem agrupat totes en un potet de vidre fràgil, que hem col·locat al marge de la gran ocupació intel·lectualment seriosa de la societat d’avui dia: les ciències! I, a sobre, per assegurar a la filosofia un raconet propi, l’hem introduït en el potet trencadís de les humanitats i així ens pensem que mereixem que ens pengin una medalla de Sant Jordi per haver-la defensat heroicament. Si Hegel, per exemple, hagués pogut contemplar aquesta maniobra actual, tan ben intencionada com es vulgui, ens hauria dit clarament que no enteníem res de l’evolució de les mentalitats. Per això penso que el llibre d’en Grondin ens pot ajudar a revisar les nostres bones intencions, en tant que poden estar errades i, per tant, no “servir gaire a la causa”, i les nostres incomprensions, en tant que les podem superar si estudiem millor els autors de la filosofia i llavors descobrim realment que ètica i metafísica no constitueix un maridatge espuri que caldria substituir per ètica i psicologia o ètica i sociologia.

Perdoneu la meva franquesa, però m’he llevat avui combatiu. Però... és que la filosofia no ho és, de combativa? És que filosofem per anar dient amén a tot com xaiets? No ha escrit en Josep M. Esquirol sobre la resistència íntima que resulta indispensable i urgent cultivar avui dia davant del cientificisme (la veritat només pertany a les ciències) nihilista? I ho fem prou si no caracteritzem bé la dignitat, la missió i l’especificitat de la filosofia i, en ella, de l’actitud metafísica davant la vida?

Joan Ordi

Pessics de Saviesa 2019 - Mercè i Xavier

Per si és del vostre interès, el Professorat de Filosofia a Secundària i la Regidoria de Cultura,  ens plau convidar-vos al nou cicle de Pessics de saviesa, dedicat a La idea d'Europa.

Us adjuntem el programa.

(cliqueu l'imatge per ampliar-la)

divendres, 7 de desembre del 2018

Reflexions sobre com llegir els capítols.

En Joan ens fa aquestes indicacions per la propera sessió de desembre.
________________________

Bon dia!

Volia recordar a tots els participants en el GLOF que convé anar fent la lectura del material per la propera sessió:

1.       amb temps suficient per abastar els dos capítols

2.       en dosis adients per assimilar-ne el contingut

En filosofia s’ha d’anar a poc a poc per avançar molt. Cadascú coneix el seu ritme d’assimilació. Aquest és més important que el ritme de lectura: hom pot ser un lector voraç i capir ben poc. La filosofia no cau sota la categoria de la quantitat. Menys encara el que és veritablement filosofia: la metafísica. I assimilar requereix una real metabolització personal del que hom ha de comprendre, no merament saber de què va la cosa.

Són dos els capítols que aquesta vegada comentarem. Per això convé tenir en compte els consells que dono. 

I heus ací un darrer comentari previ a la sessió: sovint s’ha presentat una imatge negativa de l’Edat Mitjana (o època medieval). Resulta obvi i innegable que contenia molts aspectes criticables que justifiquen aquesta valoració. Però en filosofia cal anar amb compte: en qualsevol època de la història i en qualsevol indret del planeta pot brollar una llum intel·lectualment important que il·lumini una miqueta més la nostra condició i les qüestions de fons que sempre suscita. Consell, doncs: no ens acostem amb prejudicis a la lectura del cinquè capítol. Possiblement hi trobarem intuïcions que ens faran pensar. Cal tenir la ment oberta i acollir la veritat on ella vulgui saludar-nos. Encara que vagi revestida de totes les misèries d’una època. I en filosofia sobretot cal evitar la paradoxa de caure en prejudicis quan el que es vol és no tenir-ne, oi? 

Bona feina!

dissabte, 1 de setembre del 2018

Calendari del curs 18-19 Jean Grondin, Introducción a la metafísica, BCN: Herder, 2011, 2a ed.


Aquí tenim el calendari d'aquest curs 1819 del llibre:

Jean Grondin, Introducción a la metafísica, BCN: Herder, 2011, 2a ed.



15 set. 2018 Cap. I Parmènides: l'evidència de l’ésser

20 oct. 2018 Cap. II Plató: la hipòtesi de la idea

10 nov. 2018 Cap. III  Aristòtil: els horitzons de la filosofia primera

15 des. 2018 Cap. IV El darrer cim de la metafísica de l'antiguitat: la irrupció del neoplatonisme Cap. V Metafísiques i teologia a l'Edat Mitjana

19 gen. 2019 Cap. VI Descartes: la filosofia primera segons el cogito

16 feb. 2019 Cap. VII Spinoza i Leibniz: la metafísica de la simplicitat i de la racionalitat integral

16 mar. 2019 Cap. VIII Kant: la metafísica convertida en crítica

27 abr. 2019 Cap. IX Metafísica després de Kant?

18 mai. 2019 Cap. X Heidegger: la resurrecció de la qüestió de l'ésser, en nom, però, d'una superació de la metafísica

8 jun. 2019 Cap. XI Metafísica a partir de Heidegger


diumenge, 22 d’abril del 2018

Article en defensa de la Metafísica


Una col·laboració d'en Joan Ordi per a la Revista Filosofía, ara!

Clicant aquí podeu descarregar l'article en pdf


Introducció a la Metafísica - Jean Grondin


A la sessió del 21 d'Abril, en Joan Ordi ens va proposar un llibre sobre Metafísica:
Reenvio per a tothom la referència bibliogràfica que vaig donar ahir per dominar d’un cop la qüestió de la metafísica, que sempre surt al GLOF i no sabem ben bé què vol dir. A veure si Sant Jordi aquest any ens porta la solució al problema! A més, l’autor és un vell amic nostre i sabem que escriu molt bé:
Jean Grondin, Introducció a la metafísica. Barcelona: Herder, 2011, 2a edició, 2a impressió.


dissabte, 9 de setembre del 2017

Morir sense causa

Davant els fets ocurreguts aquest passat agost, en Joan en fa unes reflexions al seu blog.
Situacions que ens obren moltes preguntes a tots plegats.

Per llegir-lo a l'enllaç:
https://joanordi.wordpress.com/2017/09/09/morir-sense-causa/



divendres, 7 de juliol del 2017

Calendari GLOF

-->
Calendari GLOF
2017 - 2018 Distribució de la lectura Emmanuel Levinas, Totalidad e infinitoSalamana: Sígueme, 2016. Trad. de M. García-Baró
16 set. 2017 1 Presentació autor i obra Prefacio
14 oct. 2017 2 Sección 1. Mismo y Otro A. Metafísica y trascendencia
B. Separación y discurso
11 nov. 2017 3 C. Verdad y justicia
D. Separación y absoluto
16 des. 2017 4 Sección 2. Interioridad y economía A. La separación de la vida
B. Disfrute y representación
20 gen. 2018 5 C. Yo y dependencia
D. La morada
E. El mundo de los fenómenos y la expresión
17 feb. 2018 6 Sección 3. El rostro y la exterioridad A. Rostro y sensibilidad
B. Rostro y ética
C. La relación ética y el tiempo
17 mar. 2018 7 Sección 4. Más allá del rostro A. La ambigüedad del amor
B. Fenomenología del Eros
C. La fecundidad
D. La subjetividad en el Eros
21 abr. 2018 8 E. La trascendencia y la fecundidad
F. Filialidad y fraternidad
G. Lo infinito del tiempo
19 mai. 2018 9 Conclusiones
9 jun. 2018 10 Sessió final Ponent + dinar

dimecres, 21 de juny del 2017

Curs 2017- 18 Emmanuel Lévinass



Deixem aquí l'autor, el títol i la referència del llibre escollit per al curs vinent:

Emmanuel Lévinass

Totalidad e infinito. Ensayo sobre la exterioridad

Salamanca: Sígueme, 3ª edició de 2016 (convé que sigui aquesta i no una anterior)
traducció de Miguel García Baró
ISBN: 978-84-301-1820-5

El podem trobar a la mateixa editorial clicant l'enllaç del títol o aquí sota:
http://www.sigueme.es/libros/totalidad-e-infinito.html
El preu és de 25€

dissabte, 22 d’abril del 2017

Què és la metafísica?

En el debat de la sessió passada va sorgir la inquietud d'aprofundir sobre la metafísica i a la sessió d'avui ho hem fet.
En Narís  ens va enviar el document: ¿Qué es la metafísica? de Martí Heidegger traducció de Xabier Zubiri 
A la sessió d'avui hem començat per mirar aquest video

Després hem obert un debat.
Hem vist la biografia de Heidegger i encara hem debatut més...
una sessió ben enriquidora.
SaveSave

dissabte, 10 de setembre del 2016

Curs 16-17 Josep Maria Esquirol

Comencem el curs 16 17!
En Joan ens ha enviat aquest missatge:

Bona tarda!Un senzill recordatori del proper dissabte, en què iniciarem el curs d’enguany. 
Hem invitat el professor Ramon Moix a fer-nos una introducció a les claus de lectura del primer llibre d’en Josep Maria Esquirol, “La resistència íntima”. En aquesta sessió també presentarem una proposta de calendari que abasti el treball sobre els dos llibres de l’Esquirol més la iniciació a la metafísica de Heidegger. I resta pendent un altre tema: la celebració del 10è aniversari del GLOF. Valdria la pensa que penséssim entre tots/es una cosa concreta que puguem fer realment, que no sigui gaire ambiciosa, però que ens permeti estar contents d’haver “resistit” tant de temps amb il·lusió i treball.
No cal dir que podeu invitar qui vulgui a participar en el grup. I també ens agradaria reveure antics participants.  La filosofia com a reflexió sobre la vida interessa de fet a molta gent. I no hi ha gaires oportunitats de trobar-se amb d’altres i compartir un camí de lectura i comentari.Els professors/es podreu fer la inscripció als cursos XTEC a partir de dilluns. N’adjunto el codi. I el calendari per tothom.
Fins dissabte! 
I bona diada!
Joan Ordi

A la informació adjunta ens informa que els objectius proposat aquest curs són:


- Compartir en grup les “lectures” de La resistència íntima i El respirar dels dies. 
- Apropar-nos al pensament del filòsof Josep Maria Esquirol. 
- Debatre sobre qüestions d’antropologia (la condició humana) i la dimensió temporal de la vida.
- Introduir-nos a la lectura de Qué es metafísica de Matin Heidegger. 

Les sessions es faràn a Callús, dissabtes d'1/4 de 12 a 1/4 de 2
El calendari  d'aquest curs serà el següent:

Sessió 1     17/09/2016   
Sessió 2     15/10/2016    
Sessió 3     12/11/2016    
Sessió 4     10/12/2016
Sessió 5     21/01/2017 
Sessió 6     18/02/2017  
Sessió 7     18/03/2017 
Sessió 8     22/04/2017  
Sessió 9     20/05/2017  
Sessió 10   10/06/2017   




dilluns, 18 d’abril del 2016

Videos de les sessions d'aquest curs

Sessió 2 octubre Mingu



Sessió 3 Dolors i Narcís



Sessió 4 Narcís i Xavier Valls



Sessió 5 (grup d'Igualada)



Sessió 6

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Primera sessió d'aquest curs

El 19 de setembre vam fer la primera sessió del GLOF d'aquest any, ja hem actualitzat els primers resums del llibre d'André Comte-Sponville a la pestanya corresponent.
Que llegiu de gust!

divendres, 18 de setembre del 2015

Demà comencem!

Demà comencem, us passo les paraules que ens va enviar en Joan, per explicar que farem aquesta primera sessió.


Dissabte vinent, dia 19 de setembre, reprenem el GLOF, en la seva novena edició. Serveixin aquestes ratlles de recordatori. La primera sessió ja arriba plena:
1.      En Narcís ens presentarà la figura de l’autor que treballem enguany.
2.      L’Eduard ens resumirà i comentarà la primera de les virtuts, que en si no ho és pas, però que resulta ser a la base de tota virtut: la urbanitat.
3.      El Joan farà el mateix amb la segona virtut, que de fet és la primera: la fidelitat. 
4.      El debat, comentari i aclariments entre tots/es tancarà la sessió, amb un espai de temps que esperem sigui prou extens, com ho vetllarà l’Eduard.
    No cal dir que l’autor en si ja és interessant com a pensador. De fet, l’obra que llegim aquest curs se’ns presenta com un producte fi. Conté, per exemple, sorpreses que no us espereu. Heus-ne ací dues, relacionades amb els dos primers capítols: 
    a) per què anteposar la urbanitat (la “politesse”, qu’on dit en français) a les virtuts? 
    b) Per què entendre – i viure - la fidelitat en un sentit merament de parella i sexual?

    Un consell, per tant: no ens acostem a aquest llibre amb idees velles i preconcebudes del que són les virtuts i de com definir cada virtut. O millor, sí. Perquè així copsarem més clarament les sorpreses que ens prepara.
    No cal insistir en un punt ja repetitiu: inviteu qui vulgueu. Em consta, d’altra banda, que hi ha noves persones interessades. Potser augmentarem la família. (Per infidelitat? Que dolent que sóc, oi?)
    Una abraçada.
Joan Ordi

dimecres, 5 d’agost del 2015

la sessió de gener

De mica en mica anem afegint els video de les sessions del curs 14-15... en breu més!

diumenge, 21 de juny del 2015

Dinar G L O F 2015


Ens vam passar la càmera per fer la foto de qui teníem davant al dinar. Hi va haver qui va fer més d'una foto i va aconseguir un efecte de moviment curiós :) També hi va haver qui es devia equivocar de botó i va deixar el company del davant sense foto :( 

dilluns, 30 de març del 2015

Enllaços per consultar llibre de filosofia pel curs que ve


Aquí teniu enllaços a planes web on es poden consultar llibres de filosofia que actualment són a la venda, per si algú/una hi vol inspirar-se a l’hora de proposar algun llibre pel curs vinent.












Videos de les tres primeres sessions

Tercera sessió del llibre El hombre y Dios 15 de novembre de 2014
Comentari de Joan Ordi
Primera part: La realitat humana Cap. 1: Què és ser home (15-74)Cap. 2: Com s’és home (75-112)


Segona sessió del llibre El hombre y Dios 18 d'octubre de 2014
Comentari de Joan Ordi
Presentació d’Ignacio Ellacurïa (i-x)
Introducció /11-13



El hombre y Dios 1era sessió 20 de setembre de 2014
Biografia, obres i línies del pensament de Zubiri. Eduard Casserres.
Anàlisi i comentari d’un text.



La sintesi del llibre per part d'en Joan Ordi la trobareu aquí