Benvolguts i benvolgudes,

Vull agrair, en primer lloc, al Jaume Castañé que ens fes ahir el resum del capítol quart del llibre d'en Ferry. Tenim clar tothom que la modernitat és un tema molt gruixut, amb grans conseqüències sobre la concepció de la vida, àdhuc del moment present. Jo, personalment, crec que és un capítol que cal tornar a llegir i meditar tranquil·lament. El Jaume ens en va destacar idees bàsiques i ben importants, i ens va ajudar a encetar un diàleg crític. Però el tema és tan complicat que no crec que amb una lectura i un recordatori n'hi hagi prou. Per això em permetreu que avui us enviï una síntesi que, pròpiament, en té poc, de síntesi, ja que s'enganxa bastant literalment al text i el va seguint molt a prop. L'únic avantatge que pot tenir és que, per fer la segona lectura que dic, no cal tornar a llegir totes les pàgines del llibre. Que aquesta segona lectura sigui necessària és una convicció que em sembla objectiva, i no pas una simple apreciació meva. I la raó és que el capítol següent del llibre sobre Nietzsche té en aquest capítol 4t la seva clau de comprensió: Nietzsche és la modernitat que es va tornar tan radical que es va aplicar a ella mateix el programa de qüestionar tota l'herència intel·lectual i moral rebuda. Per això no se'n va poder salvar ni el subjecte autònom i absolutament sobirà, ni la raó crítica, ni el sentiment romàntic de l'idealisme alemany, ni les ideologies revolucionàries crítiques amb l'Antic Règim, ni res de res. L'única cosa que per a Nietzsche podia resistir la modernitat radicalment autodestructiva s'havia de trobar en un pla molt més anterior i més decisiu que el subjecte pensant que es desempallega de l'autoritat i del cristianisme com a religió revelada: la vida. Ens agradarà o no aquesta tesi, però no es pot negar que és una de les fruites madures i possibles de la mateixa modernitat pensada de manera radical. Per això repeteixo que és aconsellable tornar a llegir el capítol sobre l'humanisme, directament del llibre o en el resum que us adjunto.

Veureu que després Nietzsche resulta més accessible.

Perdoneu aquest rotlle i que passeu un bon diumenge, malgrat el nihilisme que se'ns tira a sobre!

Joan