Bona tarda a tothom!
Se
suposa que us aneu acostant a la figura i l’obra de Hannah Arendt, dona
misteriosa, intel·ligent, independent i original, d’ulls profunds com
el mar. Segur que us preguntareu com va ser la seva vida personal. Una
vegada una estudiant de 2n de batxillerat em va preguntar si els
filòsofs havien tingut vida “social”. Ho va dir d’una manera que vaig
poder entendre què volia preguntar en el fons: si havien tingut vida
“amorosa”. Llavors me’n vaig adonar que sovint negligim aquesta realitat
en els pensadors i pensadores. I que tant si en van tenir, de vida
amorosa (“social” segons la diplomàcia femenina), com si no, el fet en
si pot dir alguna cosa del seu pensament. Per aquesta raó val la pena de
conèixer algun aspecte de la vida personal de Hannah Arednt. L’episodi
que en el text adjunt ens comenta Rüdriger Safranski – l’estimat erudit
que ni es va dignar a contestar-nos el curs passat – ens revela un tret
del pensament d’Arendt: la necessitat de la visibilitat de la pròpia
vida “personal” (“social”, “amorosa”, com vulgueu). Aquest és el punt
que Arendt no va perdonar a Heidegger: que la relació entre ells no
hagués de tenir cap més futur que la foscor del secret. També els jueus
havien de desaparèixer del mapa mundi: la seva visibilitat resultava
inacceptable. I també l’home modern, l’home massa de la societat de
treballadors i consumidors, ha de romandre invisible i anorreat en la
societat anònima. Només així els règims totalitaris poden dominar-los
absolutament. Com Heidegger volia dominar Arendt, la jueva que admirava i
alhora temia. Com veureu, “La condició humana” i l’episodi amorós
Arendt-Heidegger mostren un paral·lelisme clar. Serà que al final
aquella alumna de 2n de batxillerat tenia més raó del que es pensava?
Serà que la vida amorosa ha de ser social i mai només privada?
Joan
aquí teniu el document
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada