Enllaços per consultar llibre de filosofia pel curs que ve

Aquí teniu enllaços a planes web on es poden consultar llibres de filosofia que actualment són a la venda, per si algú/una hi vol inspirar-se a l’hora de proposar algun llibre pel curs vinent.

http://www.lacentral.com/web/materias/?mat=FF

http://www.sigueme.es/catalogo/hermeneia.html

http://www.trotta.es/pagina.php?cs_id_pagina=11&cs_id_contenido=649

http://www.herdereditorial.com/categoria/173/filosofia/?order=ASC&by=id_section&ini=0

http://libros.fnac.es/l29238/Los-libros-mas-vendidos-de-filosofia/Ensayo?Origin=GOOGLE

http://www.casadellibro.com/libros/filosofia/104003000/3/1

http://www.amazon.es/s/ref=nb_sb_noss_1?__mk_es_ES=%C3%85M%C3%85%C5%BD%C3%95%C3%91&url=search-alias%3Dstripbooks&field-keywords=filosofia&sprefix=filosofia%2Cstripbooks%2C299

http://www.crackup.com.ar/filosof_a.html

http://filosofiahoy.es/LIBROS_PORTADA_4fd86c0223e35.htm

http://www.cuspide.com/bestsellers/filosof%C3%ADa/54/

Videos de les tres primeres sessions

Tercera sessió del llibre El hombre y Dios 15 de novembre de 2014
Comentari de Joan Ordi
Primera part: La realitat humana Cap. 1: Què és ser home (15-74)Cap. 2: Com s’és home (75-112)


Segona sessió del llibre El hombre y Dios 18 d'octubre de 2014
Comentari de Joan Ordi
Presentació d’Ignacio Ellacurïa (i-x)
Introducció /11-13



El hombre y Dios 1era sessió 20 de setembre de 2014
Biografia, obres i línies del pensament de Zubiri. Eduard Casserres.
Anàlisi i comentari d’un text.



La sintesi del llibre per part d'en Joan Ordi la trobareu aquí

Video i fotos del dinar amb Lluís Duch

Aquí teniu el video de la sessió de Lluís Duch.


També un recull de fotos de la penúltima sessió i el dinar amb Lluís Duch.
cliqueu a la foto per veure'n més.

Última sessió i llibre curs vinent - Joan Ordi -

Ahir vam tenir la darrera sessió del GLOF. En Joan Morera i en Josep Castelltort ens van presentar el darrer capítol del llibre. Al Joan hem d’agrair l’esforç de síntesi per destacar les tesis més importants d’en Duch. Al Josep li hem d’agrair l’esforç invers i complementari: expressar dubtes i preguntes que la mateixa formulació de les tesis ens provoca. En això consisteix exactament la lectura atenta d’un autor: copar, primer, la seva posició intel·lectual amb claredat i dialogar, després, críticament amb la seva proposta. Voldria recordar, en aquest sentit, que la filosofia consisteix en un constant exercici crític, en el millor sentit de la paraula: examen detallat i tan comprensiu com sigui possible de les tesis d’un autor/a i dels pressupòsits de què parteix. Tot el que l’ésser humà pugui comprendre i formular conceptualment no sembla tenir mai l’aspecte d’una conquesta definitiva. I en filosofia tampoc no sembla gens prudent considerar que un autor/a, per molt que ens agradi, pugui produir-nos tanta satisfacció intel·lectual que ja no calgui examinar críticament les seves idees. Es recordava ahir en el diàleg, d’acord amb els mateixos plantejaments del llibre, que cal fugir de receptes. I això és correcte si s’entén per “recepta” una tesi que pretengui tenir un valor absolut, que no admeti un examen crític i que s’hagi d’aplicar mecànicament i amb fe cega a les circumstàncies concretes de la vida. Però també cal desconfiar de la temptació de renunciar a cercar comprensió i claredat conceptuals i a formular la nostra limitada captació de la veritat en propostes filosòfiques ben articulades, perquè tot i ser sempre parcials, provisionals i condicionades, constitueixen una exigència de la mateixa condició dual que ens caracteritza: éssers d’acció i agents de la veritat. I ambdues coses sempre unides i implicant-se recíprocament, com bé diu en Duch. En conclusió, ser crítics en filosofia – també amb els autors/es que ens agraden – és una actitud permanent, i no pas una mania personal, que la cosa en si requereix. Per això vaig trobar molt correcte que, amb un to objectiu i ben respectuós, ahir es posessin sobre la taula les imprecisions, els silencis i les tensions que el mateix text d’en Chillón i d’en Duch revela. Cosa que no treu gens de mèrit – no caldria ni dir-ho! – al reconeixement ple i agraït de les intuïcions ben interessants que el llibre ens ofereix. Al contrari! La critica a uns autors crítics és també la millor manera de prendre’s seriosament la veritat que ells consideren haver copsat.

Passem ara al curs vinent. Es va decidir ahir, amb votació final per desempatar l’enquesta, que el llibre a treballar el curs vinent serà “El hombre y Dios” de Xavier Zubiri. És el darrer text de Zubiri. Quan va morir el 21/9/1983 el tenia gairebé acabat. El va publicar el seu gran deixeble i amic Ignacio Ellacurïa, que, com sabeu, va ser assassinat el 1989 a El Salvador. En la “presentación”, Ellacurïa ens explica el tipus d’intervenció que va fer sobre el text. De totes maneres, tal com el va publicar en aquesta primera edició de 1984, el llibre resulta ser enterament de Zubiri. En l’actualitat, però, disposem d’una nova edició del text: és la publicada el 2013 a Alianza Editorial. Consisteix en una edició notablement augmentada: passa de les 386 pàgines de la primera edició a 640 pàgines! Per què? Perquè hi han afegit nous materials inèdits sobre el problema filosòfic de Déu, per recollir en un sol volum tot el pensament de Zubiri sobre la qüestió. Personalment, però, considero que ens hauríem de limitar a la primera edició, la de 1984, ja que no podem pretendre, en el marc reduït d’un curs, fer una anàlisi exhaustiva dels textos d’un autor sobre un tema. Per tant, treballarem, d’acord amb la decisió que es va prendre ahir, el text següent:

                           Xavier Zubiri, El hombre y Dios, Madrid: Alianza Editorial – Sociedad de Estudios y Publicaciones, 1984. ISBN: 84-206-9023-6.

Òbviament, aquest llibre no està comercialment accessible. Però el podem descarregar on line en el següent enllaç:http://www.olimon.org/uan/zubiri_el-hombre-y-dios.pdf

Abans de començar la lectura de l’obra voldria fer un parell d’observacions que crec que ens poden ajudar.

1.   Si és que la tenim, ens hauríem de treure del cap una distinció fàcil i una mica maniquea que de vegades noto que es fa servir: el tema Déu és la qüestió per antonomàsia dels teòlegs, mentre que la qüestió dels filòsofs seria l’home. El repàs més elemental de la història de la filosofia desmenteix la falsedat d’aquest plantejament. Hi ha qui el fa servir per separar radicalment la facultat de filosofia de la facultat de teologia. Son, aquests, interessos corporativistes que només demostren que poc crític que s’és quan no es viu per la filosofia, sinó de la filosofia.

2.   El llibre que treballarem ofereix una obra i un pensament estrictament filosòfics: no parteix de cap concepció de la divinitat defensada per cap confessió religiosa, sinó de la qüestió filosòfica que el tema home i el tema Déu constitueixen en si. Aquí no es tracta, doncs, d’elaborar teològicament el concepte de Déu implicat, per exemple, en la revelació bíblica o corànica, sinó d’entendre filosòficament l’home i de veure què hi trobem: Déu potser? Per què? En quin sentit?

3.   El punt més important del llibre és la i, la conjunció copulativa entre home i Déu. Aquesta i vol dir coses molts interessants que ara no desitjo pas anticipar. Hem de copsar amb precisió tot el sentit d’aquesta còpula, perquè segons l’autor no és merament intel·lectual o pensada, sinó real, tan real com la realitat que ens afaiçona. I haurem de veure, per tant, per què la conjunció entre l’home i Déu forma part de la nostra realitat. I en quin sentit és així. I si resulta creïble la manera com l’explica Zubiri. I quines conseqüències té a l’hora d’entendre filosòficament la condició humana, que és el tema de què ens ocupem des de farà ja tres cursos: Hanna Arendt, Lluís Duch i Xavier Zubiri, però potser també des del començament del GLOF: Wittgenstein, Ferry, Grondin, l’hermenèutica. Serà interessant, doncs , al final del curs poder comparar propostes filosòfiques antropològiques. Ara ja coneixem de primera mà força textos i autors.  

4.   Al final del curs intentarem poder comptar amb la intervenció d’un professor de filosofia especialista en Zubiri. Ja que hem triat la primera versió del llibre, li demanaríem que ens expliqués què hi afegeix la segona edició. I podríem, com de costum, dialogar críticament amb ell per valorar la proposta filosòfica d’en Zubiri. Per això val la pena que durant el curs anem apuntant els dubtes, perplexitats i insatisfaccions que la lectura del text ens vagi produint.

A la Wikipedia trobareu informació biogràfica sobre Zubiri. També podeu consultar la Fundació Xavier Zubiri: http://www.zubiri.net/

I, per poc que cerqueu per internet, trobareu molta informació sobre l’autor, molts estudis, articles i tesis doctorals. Això mateix ja dóna una idea de l’originalitat del pensament de Zubiri i de l’impacte que ha tingut en el panorama de la filosofia espanyola i sud-americana del segle XX. Si trobeu materials interessants en relació amb el llibre que treballarem i els voleu compartir amb el grup, benvinguda la iniciativa.

Un darrer aclariment: ahir, deprés de la votació, vaig percebre una certa por, recança o neguit, o tot alhora, en relació amb un autor que no és fàcil. Jo mateix vaig fer la típica broma ruca i poc original que consisteix a dir que no sabeu en quin embolic us heu ficat. Ara voldria contrarestar una mica aquesta sensació, perquè ningú no es desanimi de manera precipitada i sense base objectiva. En primer lloc, Zubiri escriu en castellà. El text, doncs, no és el d’un castellà mal traduït, sinó el d’un castellà correcte, impecable, i a més enriquit amb paraules i expressions que l’autor ha d’encunyar per expressar les seves idees. En segon lloc, tindreu el nostre ajut, el de l’Eduard i meu, que consistirà a expressar de manera potser més assequible aquelles frases de l’autor que semblin una mica críptiques, per la simple raó que en poques paraules vol dir tota una tesi. I, finalment, hem de comptar amb la mateixa dinàmica de la discussió i comentari en grup, que fa que ens ajudem entre tots a tirar endavant amb la lectura. No tingueu por, que el que val costa!

Finalment, tinguem present que el curs vinent serà el vuitè en la història del GLOF. Impressiona, no?, constatar que hem estat capaços/ces de tirar endavant aquest projecte d’amor per la filosofia amb una constància notable. Caminem, doncs, cap al primer desè aniversari! O sigui, que quan celebrarem 10 anys ens semblarà impossible. Però ho haurem fet realitat entre tots i totes. Així que ànims i il·lusió, que passarem per damunt de Zubiri igual que ho hem fet amb altres excel·lents caps pensants! I potser podríem començar a pensar com celebrarem el 10è aniversari en el seu moment.

No cal dir – per això ho dic – que inviteu pel curs que ve a qui li pugui interessar i que restem a la vostra disposició també durant l’estiu. Agraïm el vostre immerescut regal d’ahir en nom de tots/es. L’Eduard i jo ens sentim molt poca cosa davant de les figures intel·lectuals que estudiem. Però al vostre costat ens creixem d’allò més.

Bon estiu!

Joan Ordi

Videos de les sessions

Sessió 6
8 de març de 2014,
capítol 9 i 10

Sessió 7
12 d'abril de 2014




Sessió 8
Síntesi d'en Mingu i la Isabel Capítol 13 i 14

Fins ara... 4a sessió 11 de gener 2014

En aquesta sessió, l'Eva Lajara, ens fa la síntesi del capítol 5... el 6 pròximament

Calendari definitiu del curs 2013-14

3a sessió 14 de desembre de 2013

En aquesta sessió en Joan Ordi repassa el capítol 2
Síntesi d'en Joan
L'Eduard Casserres ens presenta els capítols 4 i 5
Aquí la presentació de l'Eduard

2a sessió 9 de novembre de 2013

En Joan Ordi ens fa la introducció i el capítol 1 del llibre

1a sessió 19 d'octubre de 2013

Comencem a tot drap, amb l'autor de les entrevistes: Albert Chillón

Xerrades dia 15 i 29 de Juny a la Fundació Aplicació

De la Fundació Aplicació de Callús ens han enviat l'anunci de les dues xerrades que hi ha programades per al mes de Juny. Una d'elles, la de la Fina Birulés SOBRE HANNA ARENDT el dia 29, ja la teníem en compte. No així la de Andrés Aragoneses, "FÍSICA QUÀNTICA: MÀGIA QUOTIDIANA", que tindrà lloc el dia 15, a les 12h del migdia. Fixeu-vos que la xerrada del dia 15 és al local de la Fundació Aplicació, mentre que la del dia 29, del GLOF, es farà a la Sala d'Actes de l'Ajuntament.

Ens demanen de la Fundació que si podem hi assistim i en fem la màxima difusió. Els conferenciants --i els organitzadors-- bé s'ho mereixen

Material sessió 2 de març

Benvolguts i benvolgudes, us passem el material exposat a l'última sessió.

Text camí de Joan Ordi, per situar la lectura fins ara.
Obra (pag 155-195) Immaculada Tubau text i presentació
Acció (pàg 197-235) Eva Lajara (text)

En breu afegirem el video.

Material divers sobre Hannah Arendt

Benvolguts tots, en Xavier Valls ens ha passat aquests materials.
Ens el va presentar durant la sessió del 15 de desembre.

Els enllaços es diuen: Filosofia i política i La fragilitat de la democràcia

També us afegeixo el video de la sessió passada amb en Ramon.


Ja sabeu que podeu trobar tota la informació en aquest apartat del blog: http://iglof.blogspot.com.es/p/hannah-arendt-curs-12-13.html



Ens comuniquem!

Vídeo quarta sessió Hanna Arendt

Presentació i comentari del tercer capítol del llibre "La condició humana", de Hanna Arendt, a càrrec d'en Xavier Valls i en Joan Ordi (havia de fer una part de la presentació en Ramon Fons però, per problemes de salut, no va poder ser; ho farà el proper dia)

Vídeo tercera sessió Hanna Arendt

Presentació i comentari del segon capítol del llibre "La condició humana", de Hanna Arendt, a càrrec de l'Eduard Casserres

Colors de la tardor

Poesia d'en Jaume Castañé seguint el fil de l'altre article i els comentaris consegüents

Immaculada

5 de novembre

Gràcies Joan per aquesta reflexió profunda, que traspua bellesa, veritat, amor per la natura i per tant sabiduria. Això és veritablement poesia.

Amb tot, considero que totes les estacions de l'any, igual que totes les èpoques per les que hem passat els que ja comencem a tenir una certa edat, tenen el seu encant.

M'ha fet recordar quelcom que jo, amb paraules  maldestres, havia escrit fa temps, quan encara gosava posar pensaments negre sobre blanc. 

Jaume Castañé

 Espais en el temps

Candidesa

En els racons més humits de la boscúria
per entre l'entapissat de fulles seques
alcen el cap, florint, les violetes
per dir-nos que ja és aquí la primavera

•

Exultació

Com pots saber quants anys tardarà un boix
nascut en el recer més obagós del bosc,
fins que el seu tronc arribi a assolir el gruix
que tenia la cama de la ben plantada?

•

Serenor
Hi ha quelcom més bonic que una fageda
amb el sòl recobert de fullaraca
i els arbres mig nus, deixant transparentar,
melangiosa, la llum tardoral entre ses branques?

•

Coratge

Un bedoll, amb la seva escorça blanca,
aferrat al rocam, alterós al peu de la muntanya,
cobert de neu, fuetejat pel vent i la tempesta,
és la imatge del nostre hivern que ja s’atansa

•

J. C. A.

Agost 2006

Tardor al GLOF

Aquí van les paraules que han sorgit al ciberespai entre els membres del grup pensant amb la tardor. Recordant com va començar he trobat aquests inicis.

Immaculada 

2 de novembre 
La Isabel i jo hem anat a passar el pont a Benasque, no gaire lluny del teu Bossòst, Joan. Bonic de veure el paisatge, ara a la tardor.

Mingu 

3 de novembre

Sí, per a mi sobretot pel caràcter melangiós amb què la tardor embolcalla la natura i revela així que el secret de l’existència es troba en el cor profund de les coses, i no pas en la superfície de les aparences cridaneres de l’estiu. La tardor torna a empènyer la vida cap a dintre, la recondueix cap a la seva pròpia intimitat. És una estació que ens invita a l’autenticitat i a gaudir de la veritat que prové de la bellesa de la vida mateixa. Curiosament, l’ésser humà no sembla poder copsar la veritat si no se li presenta com a bella, o sigui, com a digna de ser estimada, en ella mateixa i per la felicitat que produeix. Però també em sembla que és vàlida la inversa: no podem gaudir de la bellesa i sentir-nos feliços amb ella si no se’ns presenta com la veritat que mereix ser coneguda i reconeguda. Per això, la veritat sempre ens deixa un regust de bellesa i la bellesa, un deix de veritat. Els pensadors medievals ja van descobrir aquesta recíproca implicació de bellesa i veritat i unitat: verum et bellum et unum convertuntur, deien, o sigui, que veritat, bellesa i unitat s’apliquen l’una a l’altra i es troben l’una en l’altra. I per a mi la tardor, això, ho mostra clarament: la melangia de la unitat en la dispersió s’aplica a la veritat d’una vida que se’ns mostra bella i veraç en les formes mig esllanguides i els colors ocres. A l’alta muntanya, la tardor crea aquesta atmosfera de recolliment també mitjançant un fenomen ben perceptible i propi: el sol ja ha abandonat la vertical de l’estiu i a causa de l’altura de les muntanyes el grau d’inclinació que presenta li fa impossible il·luminar gaire temps els pobles de les valls. Per això les hores de claror comencen ara a ser cada vegada més reduïdes. I és bonic fins i tot constatar com la foscor ja banya tot el poble, mentre que a dalt dels cims encara es percep un feble raig o reflex del Sol que es resisteix a marxar del tot. A Bossòst,quan era petit, aquest fenomen em fascinava i crec que el fet de viure entre muntanyes altes va accentuar en mi la tendència a la quietud i al recolliment. Sóc nascut, d’altra banda, al començament de la tardor. I potser per tot plegat cada any m’encisa l’espectacle humil de la naturalesa que llença el seu vel de misteri sobre tota cosa. No cal dir que m’agradaria morir en plena tardor acollint aquest misteri. Avui hem passat el dia a Andorra i hem pogut admirar l’encís de la natura. 

 Joan Ordi

4 de novembre

(...)

"Sense enyor

se'ns va morint la llum, que era color

de mel, i ara és color d'olor de poma!

Gabriel Ferrater

(1922- 1972)

Gràcies Joan. Visc la tardor així quan trepitjo la muntanya , tu hi has posat les paraules que sovint no surten amb tanta precisió, fluïdesa i profunditat . Des de Vic hi ha pocs símptomes.

Divendres ens vam enfilar camí de les basses de Campsó -terme de Les Llosses- fins gairebé veure pondre`s el sol. Feia un dia meravellós, un aire net i un cel sense cap núvol. Algun arbre més sensible començava a tenyir el bosc color de mel ,com diu en Ferrater. Els altres potser no trigaran gaire. El so de les esquelles ens va acompanyar tota l'estona i ... sí que vam quedar embolcallats de natura i de misteri.

Una abraçada a tothom.

Montse Sala Claveras

___________________________

Foto enviada per la Montse 

Vídeo segona sessió Hanna Arendt

Presentació i comentari de la Introducció i el primer capítol del llibre "La condició humana", a càrrec d'Anna Costa i Josep Planas (al principi del vídeo hi ha un error en la data: hauria de dir "27 d'Octubre")

Video Primera Sessió Hanna Arendt

Presentació Eduard, Joan, Jaume Ordeig i posterior diàleg entre tots

Vida personal

Bona tarda a tothom!

Se suposa que us aneu acostant a la figura i l’obra de Hannah Arendt, dona misteriosa, intel·ligent, independent i original, d’ulls profunds com el mar. Segur que us preguntareu com va ser la seva vida personal.  Una vegada una estudiant de 2n de batxillerat em va preguntar si els filòsofs havien tingut vida “social”. Ho va dir d’una manera que vaig poder entendre què volia preguntar en el fons: si havien tingut vida “amorosa”. Llavors me’n vaig adonar que sovint negligim aquesta realitat en els pensadors i pensadores. I que tant si en van tenir, de vida amorosa (“social” segons la diplomàcia femenina), com si no, el fet en si pot dir alguna cosa del seu pensament. Per aquesta raó val la pena de conèixer algun aspecte de la vida personal de Hannah Arednt. L’episodi que en el text adjunt ens comenta Rüdriger Safranski – l’estimat erudit que ni es va dignar a contestar-nos el curs passat – ens revela un tret del pensament d’Arendt: la necessitat de la visibilitat de la pròpia vida “personal” (“social”, “amorosa”, com vulgueu). Aquest és el punt que Arendt no va perdonar a Heidegger: que la relació entre ells no hagués de tenir cap més futur que la foscor del secret. També els jueus havien de desaparèixer del mapa mundi: la seva visibilitat resultava inacceptable. I també l’home modern, l’home massa de la societat de treballadors i consumidors, ha de romandre invisible i anorreat en la societat anònima. Només així els règims totalitaris poden dominar-los absolutament. Com Heidegger volia dominar Arendt, la jueva que admirava i alhora temia. Com veureu, “La condició humana” i l’episodi amorós Arendt-Heidegger mostren un paral·lelisme clar. Serà que al final aquella alumna de 2n de batxillerat tenia més raó del que es pensava? Serà que la vida amorosa ha de ser social i mai només privada?

Joan    

aquí teniu el document 

Hannah Arendt - Heidegger

Queixa formal del llibre de Hannah Arendt

Cansat de les imperfeccions de la traducció, he decidit adreçar una queixa formal a l’editorial. En el treball intel·lectual, com en tot treball professional, cal ser una mica seriosos i no dir ruqueries, ni fer dir ruqueries a qui era una pensadora de cap a peus. També hi és en joc l’honor del país.

De: Joan Ordi Fernández
Enviado el: domingo, 05 de agosto de 2012 8:08
Para: 'in...@grup62.com'
Asunto: queixa formal

Bon dia!

En poso en contacte amb vostès en relació amb la traducció al català, realitzada pel Sr. Oriol Farrés, del llibre “La condició humana”, de Hannah Arendt, ISBN: 978-84-9787-397-0. Els he de comunicar que utilitzo aquest llibre en un grup de lectura de filosofia que dirigeixo. N’hem adquirit, doncs, més d’una trentena d’exemplars. A l’hora, però, de llegir, analitzar i comentar el text, ens hem trobat amb la desagradable sorpresa que la traducció és desastrosa. Existeixen força errades, tan tipogràfiques com de sentit i sintàctiques, els textos en alemany es deixen sense traduir, no s’indica l’origen de la traducció – en alguns casos també deficient - dels textos llatins i sobretot es cometen errades de comprensió del text original anglès que són imperdonables i que fan minvar molt la credibilitat en la seriositat d’Editorial Empúries. Tot sembla com si el traductor hagués utilitzat un programa informàtic de traducció de l’anglès al català, com Babylon, i després no s’hagués pres la molèstia de revisar els absurds que de vegades se’n segueixen. Heus ací un exemple. A la p. 224, segon paràgraf, primera frase, es llegeix: “L’únic factor material indispensable en la generació de poder és el vida popular unida.” Vostès entendran de seguida que “el vida popular unida” conté una expressió que ha d’avergonyir la seva editorial en la mateixa mesura que ens avergonyeix els lectors. El text original diu: “The only indispensable material factor in the generation of power is the living together of people.” Una traducció correcta hauria estat: “L’únic factor material indispensable per generar poder és el fet que la gent visqui junta”, que és l’únic sentit que casa amb les idees de Hannah Arendt sobre l’origen de l’espai públic.

Els preguem, doncs, que amonestin adequadament el traductor per la poca competència professional que mostra i per l’escàs coneixement que sembla tenir del pensament de Hannah Arendt, i que prenguin vostès, per responsabilitat també d’editorial, les mesures adients per reparar el perjudici causat a uns lectors (més de 30) que, si haguessin conegut la poca qualitat de la traducció catalana d’aquesta obra tan important, no s’hi haurien gastat els diners.

Atentament,

Dr. Joan Ordi Fernández

Responsable del GLOF, Grup de Lectura Obert de Filosofia

Igualada, 5 d’agost de 2012